L’independentisme va recopilar dades de 700.000 persones per mobilitzar-les

Un comitè va coordinar una estratègia comuna de comunicació

Com sempre”. El 3 de juliol del 2017, el llavors vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, diu a Jordi Basté, a RAC1, que l’1 d’octubre es votarà “com sempre”. L’endemà el TNC acull un acte en què s’expliquen els detalls de la celebració del referèndum; es llança el hashtag #ComSempre. El 6 de juliol la pàgina de Facebook Garanties publica un vídeo de 12 segons en què s’explica com es votarà 87 dies més tard. És fàcil endevinar-ho: com sempre. Casualitat? Cap.

“Com sempre” és una de les idees força que neix al comitè de 10 o 12 persones que des de fa diverses setmanes es reuneixen cada dia per coordinar una estratègia conjunta de comunicació de l’independentisme. Hi acudeixen càrrecs del Govern, de Junts, d’ERC, d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), que dissenyen estratègies

i “les baixen” a una redacció d’entre 30 i 40 persones que crea continguts.

Entre el maig i l’octubre del 2017, i en paral·lel a l’operació clandestina de compra d’urnes i de preparació del referèndum, aquest comitè dissenya cada dia i llança a l’e-espai les seves idees força. Té una arma poderosa: des del 2014 han anat acumulant una base de dades amb correus electrònics i telèfons de fins a 700.000 ciutadans, que voluntàriament han anat aportant les seves dades per situar-se en el punt exacte a les manifestacions de la Diada. “Teníem molt clar que havíem de crear un entorn de comunicació propi o no ho aconseguiríem. Era imprescindible tenir una base de dades i construir un univers”, admet un membre del comitè. “Sabíem que era il·legal, però ho vam fer molt bé. No ho descobriran”, assegura.

Durant els mesos anteriors al referèndum, el comitè estableix amb periodicitat irregular les seves idees clau, que diputats, càrrecs del Govern i dirigents d’entitats repeteixen disciplinadament. L’organització és “militar”, explica un dels membres d’aquest comitè. “Ningú no surt ni un mil·límetre del guió”.

En paral·lel, les 700.000 persones incloses a la base rebran centenars de continguts creats en aquella redacció. S’executa una estratègia d’acostament (sovint per Facebook) cap a les franges no independentistes, però tolerants o defensores del referèndum, de l’òrbita de Comuns i del PSC. De vegades, en castellà. També es busca el contrari. “Vam llançar el missatge de ‘Si no votes no, Catalunya s’independitzarà’; era un missatge de guerrilla per fomentar el no, això era clau”, explica un membre d’una entitat.

“No vam fer servir mai bots ni hackers russos, com s’ha dit, simplement perquè no els necessitàvem, ja teníem alguns altaveus digitals molt potents”, assegura un integrant del comitè. Un ex alt càrrec del Govern, coneixedor de tota aquesta estratègia, admet que “un hacker rus ens va ajudar en algun moment a crear miralls de web quan tancaven les nostres”.

Una de les idees que es va voler reforçar era el dilema “democràcia sí / democràcia no”. Com al costat unionista, es va buscar ajuda als EUA. El 2014 van contractar Blue State digital, una agència de màrqueting electoral que també havia treballat per a Barack Obama. Va ser la creadora del lema “Ara és l’hora”, prèvia al 9-N. La campanya, conjunta entre l’ANC i Òmnium, no va ocultar mai que, entre els seus objectius, hi havia el de “crear una base de dades de 2,5 milions de persones que afirmin que votaran sí el 9 de novembre” i el de “construir una acció comunicativa que faci arribar el missatge a totes les persones que viuen al país”.

L’estratègia va incloure missatges de suport a Ada Colau. Com a alcaldessa de Barcelona i pel seu poder per cedir espais de votació, la seva posició favorable al referèndum era clau.

Els diners no van ser un problema. Cinc fonts consultades són taxatives quan afirmen que no es va utilitzar ni un euro públic. Amb la base de dades, explica el membre de comitè coordinador, “demanaves ajuda per pagar una pancarta i l’endemà tenies al compte el triple del necessari. “En 24 hores”, afegeixen fonts properes a l’ANC, “podies recaptar fàcilment 100.000 euros”.

Una de les incògnites d’aquest període és per què hi intervé Julian Assange, el creador de Wikileaks, refugiat des del 2012 a l’ambaixada de l’Equador a Londres. Fonts properes al comitè ho justifiquen pel seu interès en un moviment polític disruptor com el català. “És un in terès genuí, considera que Barcelona és un dels llocs del món on estan passant coses més interessants”, explica aquesta font. “Teníem contacte amb ell, però si va tuitejar sobre el procés va ser perquè li interessava, no pas perquè nosaltres l’hi demanéssim”. Es va contactar amb ell o se’l va contractar prèviament amb l’objectiu que ajudés el moviment independentista? Una de les persones que va treballar en aquesta campanya per a una entitat es limita a contestar un lacònic “nosaltres no”.c