Es pot posar fi al 20-N?
El Govern central, amb la nova llei de Memòria a la mà, estudia sancions pels homenatges a Franco a Madrid
Durant les seves primeres setmanes de vida, la llei de Memòria Democràtica no ha pogut impedir que es fes apologia del franquisme en els homenatges del 20 de novembre a Madrid. És una evidència. La qüestió és per què no es van prohibir les concentracions, per què no va actuar la Policia quan cantaven el Cara al sol amb el braç alçat. I no són els únics interrogants: per què es mantenen escultures com la Creu dels Caiguts al centre d’Alacant? Per què encara es venen souvenirs amb el retrat de Franco i la bandera amb l’àguila?
La nova llei de Memòria vol saldar el deute pendent amb les víctimes de la dictadura, i juntament amb polítiques integrals de memòria democràtica, preveu sancions –de fins a 150.000 euros– si es produeix un enaltiment del franquisme (o dels seus protagonistes) que suposi –és condició indispensable– una humiliació a les víctimes. La via punitiva té límits. Els drets fonamentals no són absoluts, sinó que han de coordinarse’n uns amb d’altres. I per repulsiva que sigui per als demòcrates l’expressió de determinades idees, la Constitució protegeix la llibertat d’expressió i de reunió i la democràcia espanyola no és militant, qualsevol pot declarar-se franquista o nazi i exhibir els seus símbols.
“La llei no persegueix qualsevol exaltació del franquisme, sinó la que inclogui la humiliació de les víctimes. I això cal interpretar-ho amb sentit comú. Una sanció no farà que les persones pensin d’una altra manera; el franquisme i el feixisme cal combatre’ls de manera eficaç”, subratlla Mauricio Valiente, diputat d’Unides Podem que va participar en l’elaboració de la llei.
Com sempre, cal analitzar cas a cas. “La manera d’aplicar constitucionalment la llei de Memòria respecte a l’enaltiment del franquisme pot equiparar-se a la persecució de l’exaltació del terrorisme –assenyala Joaquín Urías, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla–. Si un etarra surt de la presó, no es pot prohibir que la família ho celebri. Una altra cosa és el que passi en el transcurs d’un homenatge”.
Urías subratlla que la jurisprudència, sobretot del Tribunal Europeu de Drets Humans, avala que es prohibeixi no ja la incitació directa –dir “que torni Franco, que hi hagi un cop militar”–, sinó també la indirecta. “La salutació romana en un acte de partit que està permesa, però en un altre context i si es fa de manera amenaçadora, fent notar ‘aneu amb compte, que som aquí’, es pot sancionar, i el mateix amb el Cara al sol, que és un càntic gairebé de guerra”, assenyala. Pel que fa als souvenirs, els considera expressió d’una ideologia. “Però cal veure quin ús se’n fa. I si, per exemple, és un adhesiu que posa ‘Afusellarem rojos’, això és sancionable”, diu.
Des de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica no són optimistes respecte a les possibilitats de lligar curt l’apologia del franquisme. Pel seu president, Emilio Silva, “la nova llei és molt laxa, però sobretot falta voluntat política”. Silva lamenta que l’enaltiment del franquisme no s’hagi incorporat al Codi Penal, amb un tracte semblant a l’apologia del terrorisme. “Als actes del 20-N s’hi celebra el cop militar, la dictadura, l’assassinat del meu avi. I diré una cosa, alguns d’aquells terroristes a qui es fan homenatges han estat condemnats, però els franquistes que van segrestar la democràcia no ho han pagat”, constata.
La llei també preveu que el Govern central, amb les altres administracions públiques, elabori un catàleg amb els símbols franquistes en llocs públics que hauran de ser retirats, i inclou sancions per incompliment.
Juntament amb la llei de Memòria, la majoria de comunitats tenen legislació pròpia en aquesta matèria, i els nivells d’exigència són diferents. “La llei estatal es fixa en la conseqüència, si hi ha humiliació de les víctimes en l’homenatge, pel que la sanció dels actes del 20-N només pot ser a posteriori. Altres legislacions, com la balear, es fixen en la finalitat, que es convoqui per enaltir el cop militar o la dictadura. Caldria homogeneïtzar”, assenyala Margalida Capella, professora de Dret Internacional Públic de la Universitat de les Illes Balears.
“Veurem si hi ha sancions per als actes de Madrid –afegeix Capella–. I en algun moment hi haurà un recurs davant el Tribunal Constitucional per possible violació de la llibertat d’expressió i a veure què diu, podria declarar inconstitucional part de la llei de Memòria. El Tribunal de Luxemburg s’ha pronunciat sobre actes d’exaltació respecte a l’Holocaust, però no és equiparable; aquí els crims del franquisme no s’han considerat genocidi”.
Els homenatges del 20-N es van permetre perquè, tret de risc de violència, s’autoritzen totes les manifestacions. Així ho argumenta el Govern central, que ha obert expedients sancionadors i ha demanat vídeos, atestats i altres proves que puguin acreditar conductes contràries a la llei.
I què passa amb la policia, que no va actuar? La nova legislació preveu sancions per a qui no impedeixi o no posi fi a un acte d’exaltació. “A Madrid, vam veure el comportament de les forces de seguretat, en algunes imatges s’hi veu que es van limitar a ser-hi presents”, subratlla el senador d’ERC Josep M. Reniu, que assenyala que “les administracions han de ser proactives perquè no es repeteixi el d’aquest 20-N, i ja veurem la capacitat que hi ha de sancionar”.
Més restrictiu, el professor de Dret Internacional Públic de la Universitat Complutense de Madrid Jorge Rodríguez afirma que “qualsevol acte que impliqui un record de la dictadura en positiu és una exaltació, perquè es promou que continuï vigent i mereixi lloa pública”. I subratlla que “no és el mateix que recordar el franquisme com un període totalitari i repressiu, que va deixar una reguera de víctimes”.
Sigui com sigui, una opinió generalitzada és que la llei de Memòria arriba tard, com ja ho va fer la del 2007. “Com qualsevol llei desfasada en el temps, en certa manera no soluciona el que a Alemanya o Itàlia es va anomenar desnazificació o erradicació del feixisme”, constata el magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín. I subratlla que la llei d’Amnistia del 1979 no afecta els delictes de lesa humanitat, tortura i genocidi “que va cometre Franco sens dubte”, pel que qüestiona que no s’iniciïn causes judicials per tortura, que podrien donar lloc a accions penals.c
La llei estatal només pot sancionar a posteriori, si hi ha hagut exaltació i s’humilia les víctimes”
Qualsevol acte que impliqui recordar en positiu la dictadura és una exaltació”
La salutació romana és legal, però si es fa amb gest amenaçador es pot sancionar”
L’amnistia del 1979 no afecta la tortura; encara es podrien obrir causes judicials”