Navegant pel riu Congo

Des del brollador a la vila de munema, al sudest de la república Democràtica de Congo (rDC), el riu Congo flueix al llarg de 4.700 quilòmetres, dibuixant una u invertida que abraça tot el país, abans de desembocar a l’Atlàntic. Aquest és el riu més gran de l’Àfrica central, que travessa sabanes i selves tropicals i forma la segona conca hidrogràfica més gran del món, només per darrere de l’amazònica, i estén els seus ramals per nou països.

bressol d’antics imperis africans, víctima de l’esclavisme i de l’espoli colonial i, avui, escenari de la rivalitat entre grans potències que volen les seves matèries primeres, l’rDC resumeix i concentra les essències africanes, una història terrible, un present convuls i les expectatives de futur que té.

La Vanguardia ha navegat dos mesos i mig pel riu Congo, des de les fonts a prop de Zàmbia fins que mor a l’oceà, després de deixar enrere la capital, Kinshasa. i ha pogut conèixer el dia a dia del país, que disposa d’un subsol riquíssim, però on més de dos terços del centenar de milions d’habitants viuen en la pobresa. Avui iniciem la publicació de la crònica d’aquest viatge pel cor de l’Àfrica.

els recursos naturals de l’rDC són certament importants, per exemple en cobalt, coltan, urani, coure, estany, or o diamants. es calcula que el 58% de les reserves mundials de cobalt, mineral imprescindible, entre altres coses, per a la fabricació de les bateries destinades als cotxes elèctrics, es troben a l’rDC.

A cavall dels segles XiX i XX, el Congo va ser un domini propietat privada del rei Leopold ii de bèlgica, on es van produir incomptables abusos colonials, que van continuar quan l’administració va passar a ser estatal. el país es va independitzar el 1960, i en temps de mobutu Sese Seko, president entre el 1971 el 1997, va establir llaços de col·laboració amb els estats units. Però en les presidències d’obama i Trump aquests llaços es van afluixar, circumstància que la Xina va aprofitar per accelerar la penetració al país, on no deixa d’estendre la seva influència política, econòmica i cultural. una bona part de les explotacions mineres congoleses ja són propietat de firmes xineses.

els estats units i la unió europea no poden aspirar a repetir els atropellaments comesos a l’rDC en temps colonials. Però, alhora, no han d’assistir de braços plegats al relleu xinès. el país té prou riqueses per al desenvolupament col·lectiu, que s’han de produir de la manera més justa per als congolesos –40.000 nens treballen actualment a les mines de cobalt– i sense ignorar les necessitats globals. Pel que fa a l’rDC, el desafiament occidental passa, doncs, per definir unes relacions més justes i més profitoses per a tothom.c

Occident ha d’oferir un altre model de relació a l’RDC i contenir la penetració xinesa