I ha arribat l’hivern
La natura vestida de confusió. Un pessimista diria que el món actual és el resultat d’un malentès. La roda del temps tartamudejant davant el neguit del canvi climàtic. Les violàcies buguenvíl·lees maresmenques resistint-se a empal·lidir. Tardes de tardor anunciades d’hivern. Els ocells confosos distreuen la seva migració. L’estació titubejant sembla una foto moguda. Res no és al seu lloc, ni el temps ni nosaltres.
Sequera, inflació, desigualtat, la guerra –quina d’elles?– que cronifica la seva catàstrofe, el Mundial de la vergonya, la crisi galopant, la política balancejant-se en la mentida, els senyorets del G-20 lluint formes florals –quin goig que fan!–, el sinistre Lavrov amb un aire de Boris Karloff. I aquesta foto per a la història de la cursileria: tots uniformats de blanc plantant un humil arbret amb una pala de basar totacent. Bravo pels del màrqueting. En fi, un panorama ombrívol, però amb un capital humà que no es resigna i que comença a reaccionar. Com es vehicularà aquest jove coratge cívic? En això ens va el futur, el nostre i el de les generacions venidores. Per això s’entén que produeixin un cert estupor i escassa esperança aquests senyors del G-20 i de la COP27, tan fortificats, tan ben menjats, tan somrients i satisfets d’haver-se conegut entre tots junts. Tan fora de lloc. Tan contaminants amb els seus quatre-cents avions i cotxes blindats. I pel que sembla tan allunyats de l’angoixa del temps, del viure complex i quotidià de la ciutadania. Indiferents. I fugits de la sensibilitat i els perills dels nous temps. Pasturant en propi benefici els vots per quan toquin. Projecció exterior per a consum i ús intern. Material per a una novel·la. O unes quantes. Caldrà anar buscant el gènere.
Quan ja el sol s’agraeix, ens ha raptat l’hivern. Amb les seves intermitències poc generoses per als més perjudicats. I les lectures –hi ha qui rellegeix els clàssics a l’estiu–, per a les tardes llargues i fosques; potser depressives. El cos encongit, recollit per la temperatura i l’ombra. Poe, Lovecraft, Lugones, Stoker, Shelley..., un bàlsam per a temps d’urgències i digitalitats. Encara que només sigui per disciplina: siguem optimistes.c