El límit dels vídeos explícits

Calia publicar les dures imatges d’una agressió a la Xina que es van viralitzar com un atac a Canet de Mar?

en els temps actuals de sobreinformació i en què les notícies (o les falòrnies) de tota mena salten de mòbil a mòbil a cop de watsap o de xarxa social, saber escollir què és notícia i què no és una de les claus del periodisme. Aquesta elecció no es limita a les pàgines del diari, sinó que l’edició digital n’és el principal front de batalla.

el subscriptor Stephen Waller m’escrivia fa unes setmanes per lamentar que s’hagués publicat al web de La Vanguardia un vídeo cruent d’una agressió a una dona a la Xina. Les imatges les havia difós a Twitter el 2019 un agent de la guàrdia Civil, que assegurava que l’atac s’havia produït a Canet de mar i que l’autor era un menor immigrant. Aquest novembre ha estat jutjat i condemnat a 15 mesos de presó per propagar fake news acompanyades d’expressions xenòfobes. en les imatges de l’agressió publicades a La Vanguardia amb les informacions del judici es van sobreimpressionar des del primer moment uns textos que indicaven que eren una falòrnia ja que el succés no s’havia produït a Catalunya.

Waller, de tota manera, es preguntava “per què és de l’interès dels lectors” reproduir la seqüència de 45 segons que “mostra com un home agredeix una dona amb 15 cops de puny al cap seguits de set puntades de peu també al cap fins a deixar-la inconscient”. Després de rebre el seu correu, es van afegir al vídeo uns segons inicials amb l’advertiment que les imatges podien ferir la sensibilitat dels lectors, però la reflexió del subscriptor és molt necessària.

Des de l’equip de vídeos del diari expliquen que són moltes les ocasions en què es descarta material audiovisual per la seva violència o cruesa, però que quan es considera que un vídeo, per l’interès informatiu, sí que s’ha de publicar, s’introdueix l’advertiment d’imatges delicades i se suprimeixen o es pixelen parts de la seqüència. es tracta d’una decisió que es pren cas a cas i en què es busca l’equilibri entre mostrar la realitat sense edulcorar-la i no traspassar la barrera del respecte a les víctimes. Les imatges que arriben de la guerra d’ucraïna són un dels casos que s’han de gestionar diàriament.

A més d’aquestes valoracions, en relació amb el vídeo de l’agressió a la Xina que es va viralitzar com si hagués passat a Canet i que va arribar a més de 20.000 persones, entra també en joc la batalla contra la desinformació. Difondre de nou les imatges a través de La Vanguardia amb un cartell de “vídeo fals” podia contribuir a desmentir la falòrnia? Possiblement sí, però segurament no era necessari reproduir la seqüència íntegra ni cal que segueixin publicades indefinidament, motiu pel qual ja s’han retirat del web.