La Sagrada Família creix sota terra
El temple projecta una sala polivalent amb entrada pròpia sota la nau principal i ampliar el museu
Les últimes fites constructives de la Sagrada Família obliguen a mirar cap amunt: la torre de Maria, amb els seus 140 metres, o la coronació de les dues primeres torres dels evangelistes, a 136, han posat el focus a dalt de tot del temple. Tot i això, també hi ha moviment als fonaments i al subsol de la basílica. Sota la freqüentada nau principal, començarà ben aviat la construcció d’una sala polivalent amb accés independent pel carrer Mallorca.
Als baixos de la Sagrada Família sempre hi ha moviment: allà s’hi ubiquen, a més del taller i el museu (amb projecte de remodelació i ampliació), totes les instal·lacions tècniques i de seguretat que garanteixen el funcionament i autonomia d’una església per la qual tornen a passar unes 12.000 persones cada dia.
Pocs edificis revesteixen la complexitat d’aquest. Un temple en construcció convertit en una de les icones culturals i turístiques més visitades de la ciutat. La gestió del flux diari d’entrades i sortides –amb les mesures de seguretat i els serveis de tota mena que això implica– ha de compatibilitzar-se no només amb el manteniment, sinó amb unes obres d’allò més singulars que combinen l’última tecnologia amb la feina de nombrosos especialistes: des d’artesans fins a operaris preparats per treballar a més de 100 metres d’altura.
Sota terra s’hi ubiquen tots els equipaments que garanteixen el funcionament de la basílica, així com alguns dels seus punts d’interès. El museu, el taller i la botiga se situen a la planta baixa inferior, tot i que cal tenir en compte el desnivell del terreny entre els carrers Mallorca i Provença (més elevada). En aquest últim, sota l’absis, hi ha la Cripta que va projectar el primer arquitecte del temple, Francesc de P. Villar, però que Gaudí va modificar excavant al terreny exterior per poder dotar de llum i ventilació l’espai on després va ser enterrat i que ara es fa servir com a església de la parròquia del barri.
Més vida. També sota terra s’hi passegen diàriament els milers de visitants que entren al museu i, al costat d’aquestes instal·lacions, hi ha el taller on es restauren algunes peces i s’imprimeixen en 3D les maquetes del temple. Maquetes que des de fa quinze anys utilitzen els arquitectes i enginyers de la Sagrada Família i que de vegades acaben exposades. Sobre la taula del taller, una de les últimes peces, la terminal d’una de les torres dels evangelistes. Imprimir-la –cada capa fa una dècima de mil·límetre– ha costat unes 48 hores.
El Pla Director de la Sagrada Família preveu l’ampliació i remodelació del museu, que ara ocupa 1.500 m2, l’activitat del qual es complementarà amb la futura sala polivalent que es construirà a l’últim soterrani. Aquest espai ara és un forat d’on encara cal retirar terra. Les obres van començar abans de la pandèmia, però després de l’obligada aturada està previst reprendre-les i tenir l’estructura finalitzada l’any que ve. La sala ocuparà 261 m2 i també tindrà accessos independents pel carrer Mallorca. D’aquesta manera, la Sagrada Família disposarà d’un espai on organitzar conferències, presentacions i altres activitats culturals de manera autònoma al funcionament de la resta de l’edifici.
Més enllà dels usos públics del subsol, és als fonaments de la basílica on hi ha tots els serveis i equipaments tècnics i de seguretat. Des del vestidor dels treballadors fins a les sales de màquines. Un entramat d’escales i passadissos condueixen, per exemple, cap a la sala on es concentra tot el cablatge del sistema informàtic i l’arxivament de dades. En una altra, la maquinària
uns altres serveis que no poden fallar. Abans de la pandèmia, i en aquesta aposta tecnològica, ja s’havia impulsat la venda en línia de les entrades o a través del codi QR, un sistema que ara ja està completament implantat i que utilitzen els aproximadament 12.000 visitants diaris que ja ha recuperat el temple i que segueixen la visita guiada a través de l’aplicació que descarreguen als mòbils.
L’impuls a les obres al subsol va arribar amb les de la façana principal, la de la Glòria, les feines de la qual van començar el 2001, amb una important fonamentació que va arribar fins a 17,5 metres per sota del carrer Mallorca, carrer pel qual després es dibuixaria el traçat de l’AVE.
L’activitat religiosa, turística, constructiva, administrativa, de manteniment i seguretat manté les instal·lacions amb moviment les 24 hores del dia. “Si cal reparar alguna cosa de la nau es fa de nit, quan no hi ha visitants”, explica Villa. Un altre dels reptes que planteja l’obra als seus equips d’enginyers i arquitectes és la seqüència i el programa que s’estableix per interferir el mínim possible en l’activitat turística i religiosa. Els fronts són diversos: es treballa a dalt de tot, en la culminació de les torres i també al subsol. I no es tracta només de finalitzar la construcció del temple, sinó també de mantenir i rehabilitar els elements del monument que es van deteriorant.
Tot aquest complex programa va saltar pels aires amb la covid. D’un dia per l’altre, el temple es va tancar, es van acabar les visites i amb elles, els ingressos que garantien el ritme de les obres. També va cessar l’activitat constructiva. L’objectiu d’acabar la Sagrada Família l’any 2026, coincidint amb el centenari de la mort de Gaudí, va haver de replantejar-se. Tot i això, igual que ningú no havia previst l’escenari pandèmic, pocs comptaven amb la contundent recuperació turística que Barcelona ha registrat aquest any, cosa que permetrà ingressar uns 87 milions i recuperar el nivell del 2019 (102 milions) el 2023, segons les previsions de la Junta Constructora.
“Algunes obres no poden reactivar-se d’un dia per l’altre, es van aturar de manera molt brusca i les feines i els proveïdors requereixen el seu temps”, manté Jordi Faulí, l’arquitecte director. Un dels reptes més grans ara és culminar el 2026 la Torre de Jesús, que arribarà als 172,5 metres. El calendari s’anirà ajustant en funció de com s’avanci durant els pròxims mesos.•
Pocs edificis gestionen tanta complexitat com aquest, amb activitat turística, religiosa i constructiva simultània