Els narcos es reinventen
Els grups criminals estan en una constant metamorfosi per expandir el negoci a l’esquena de la policia
El bon clima, l’enclavament geogràfic i les extenses colònies d’europeus residents converteixen Espanya en el caldo de cultiu perfecte per a les organitzacions criminals dedicades al narcotràfic, que es troben en plena metamorfosi per expandir el negoci a l’esquena de la Policia. El país ja no és només un dels principals ports d’entrada de drogues com la cocaïna o l’haixix, sinó que s’ha convertit en la joia de la corona de la producció de marihuana –per la seva gran qualitat–. “A Europa es tornen bojos per la marihuana”, assegura un investigador, testimoni de com els narcos estan canviant per ampliar el seu negoci.
Les dades ho avalen. En una dècada s’ha multiplicat a més d’un 1.000% la producció. Espanya és única per això. Té bon clima i pròspera terra que permeten conrear marihuana en grans quantitats, a bon preu i d’excel·lent qualitat. Un negoci rodó.
O gairebé. I això les organitzacions criminals ho saben. Bandes a les quals els agrada ser al país, establint-se a la Costa del Sol, al Llevant o a la Costa Brava. Passen desapercebuts entre tanta colònia d’europeus que inverteixen a les nostres costes.
El mapa de la droga a Espanya canvia i així queda reflectit a les dades policials i judicials de què es disposa. De ser el receptor de la cocaïna de Sud-amèrica o de l’haixix del Marroc per després regar la resta d’Europa, Espanya s’està convertint en el gran productor de marihuana. “No hi ha cap altre país a Europa que produeixi així. La d’Espanya és la millor”, explica un investigador en la lluita contra el narcotràfic.
Aquesta realitat va donar lloc a l’aprovació pel Ministeri de l’Interior, al desembre del 2021, d’un pla nacional d’actuació contra la criminalitat associada a la producció i tràfic de marihuana. Així, segons la memòria del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco), l’any passat es van confiscar a Espanya 130 tones de marihuana, un 117% més que al 2020.
I Catalunya –amb Andalusia– és al capdavant del negoci. Els agents en van aprehendre 17 tones l’any passat, un 135% més que l’exercici anterior. La marihuana es conrea per uns 1.500 euros el quilo i es ven per 9.000 euros. El cultiu és ràpid i senzill. Es planta, es recull i des de Catalunya es fica en camions, en paqueteria postal, en furgonetes o en cotxes que tenen forats secrets per amagar-la. És pràcticament indetectable per la proximitat de la frontera. “Això està trencant tota l’estratègia policial”, reconeix un alt cap de la Policia.
La inversió inicial per a les organitzacions que s’inicien en el narcotràfic és molt menor que començar amb la cocaïna. Portar un vaixell de pols blanca des de Sudamèrica requereix molt de finançament. I més risc. En canvi, la marihuana és més senzilla i obre les portes a aquestes organitzacions, principalment d’albanesos, per fer el salt a la caça major. Els investigadors han detectat que la marihuana és només el trampolí.
Espanya ha passat de ser un dels principals ports d’entrada a ser el gran productor europeu de marihuana
A Catalunya els agents van confiscar 17 tones de marihuana el 2021, un 135% més que el 2020
A Catalunya, la seva producció, consum i exportació es troben descontrolades. Els Mossos d’Esquadra es veuen sobrepassats. Figura al pla nacional d’Interior lluitar per frenar aquesta expansió, però aquesta comunitat és només un dels problemes. El Llevant, la Costa del Sol, la zona de Gibraltar o Galícia continuen sent punts calents del narcotràfic
El tràfic d’haixix des del Marroc continua estenent-se per la Costa del Sol a ple rendiment
Galícia sembla un “centre logístic” de distribució d’heroïna que ve d’Holanda, segons la Fiscalia
i cada vegada son més perillosos.
Fa anys, quan la droga a Espanya era pràcticament sinònim de cocaïna i heroïna, el principal perjudici era per a la salut pública. Però ara va més enllà. Aquesta mutació del narcotràfic a Espanya està deixant imatges pròpies de països com Colòmbia. Venjances, guerres entre organitzacions, segrestos, assassinats, armes d’assalt. Encara ressona el dia en què l’anomenat Maradona de la droga a Marbella va sortir de la primera comunió del seu fill, però no va arribar mai al banquet que li havia preparat. A ple carrer, un sicari el va cosir a trets per un deute pendent.
Això està passant a Espanya i tant des d’Interior com des de la Fiscalia mostren una gran preocupació per la deriva que l’assumpte està adquirint. A la ment dels investigadors és cada vegada més present Holanda, que va camí de convertir-se en un narcoestat. La Fiscalia General de l’Estat, a la seva memòria anual més recent, afirma que aquest fenomen “implantat a tot el territori nacional” genera, a més dels problemes de salut pública, altres “d’autèntica inseguretat ciutadana”.
I per què aquesta deriva? Es tracta d’una lluita de poder entre organitzacions criminals. Mentre el pastís està clarament repartit no hi ha problemes. L’enfrontament ve quan algunes bandes lluiten pel mateix tros. Al sud d’Espanya conflueixen diversos negocis molt temptadors que les màfies volen capitalitzar.
L’haixix del Marroc segueix a ple rendiment. Segons la mateixa memòria del CITCO, l’any passat es van confiscar 676 tones d’aquesta droga, cosa que suposa un 40% més que al 2020. Passa el mateix amb la cocaïna de procedència sud-americana –sobretot arriba des del Brasil i l’Equador davant la pressió tan forta exercida a Colòmbia–. Algesires és el principal port d’entrada i tothom vol ser al seu entorn. A més, s’ha detectat que països africans són utilitzats com a “refrigeradors” i es necessita ser a prop dels ports per al seu moviment.
Els plans específics que porta anys posant en marxa el Ministeri de l’Interior per lluitar contra la pressió dels narcos a la zona estan donant els seus fruits. Va ser una de les primeres obsessions del ministre Fernando Grande-Marlaska quan va arribar a Interior després de la moció de censura l’estiu del 2018. Allò no és el mateix que fa un lustre. Però és ben cert que els narcos s’estan replegant cap a la Costa del Sol i el Llevant. També cap a Huelva.
Les mítiques organitzacions de Sito Miñanco o els Charlines representen la vella guàrdia. Ara els toca regenerar-se davant la clara pèrdua d’influència. Durant molts anys eren essencials. Pels seus ports arribava la coca i pel tipus de mar es necessitava una tècnica per agafar la mercaderia. La Fiscalia adverteix que Galícia, a més de ser una zona que manté una important activitat de tràfic de cocaïna, sembla ser un centre “logístic” de distribució d’heroïna, que procedeix d’Holanda i arriba per carretera, i que estén els seus efectes a la pròpia comunitat autònoma i fins i tot a Portugal i Andalusia.
El Ministeri Públic afirma que les organitzacions gallegues dedicades a aquesta última activitat –i que semblen desconnectades de les dedicades al tràfic d’haixix o de cocaïna– “prescindeixen” de Madrid com a lloc de pas. A la capital, el negoci de les drogues continua estant relacionat amb les sintètiques que es vinculen al lleure i la festa. A prop de Madrid, a províncies com Toledo, els investigadors tenen identificades màfies xineses que es dediquen a tenir cura de plantacions de marihuana. Les màfies canvien, les drogues varien, el negoci continua.