La veu de ‘Fama’ i ‘Flashdance’
Nascuda al Bronx, en una família nombrosa i humil, amb un pare d’origen porto-riqueny i una mare negra d’avantpassats cubans, irene Cara va començar a tocar el piano d’oïda, i després va estudiar música, interpretació i ball de manera rigorosa i des de ben petita. Les primeres aparicions a la televisió, a canals hispans, cantant en castellà, van donar pas als programes de gran audiència, com ara Tonight Show,
de Johnny Carson. D’aquí a aparèixer als espectacles de Broadway només hi ha una passa. El 1972 va tenir el paper protagonista, juntament amb Raúl Juliá, al musical rock Via Galactica. Després va arribar la pel·lícula Aaron loves Angela, un melodrama de l’adaptació del Romeu i Julieta de Shakespeare, amb Harlem i les relacions interracials de fons. Llavors, a Sparkle (1976), va protagonitzar una història inspirada per The Supremes, el grup de Diana Ross. A la fama també hi va contribuir, de manera decisiva, l’aparició en sèries de televisió, com ara el segon lliurament de Raíces.
La irene estava, doncs, més que preparada quan li va arribar el moment de passar a la història del pop. va ser amb el drama juvenil Fama, mítica pel·lícula del director britànic Alan Parker, en què encarna el paper de Coco Hernández. També canta el tema principal de la pel·lícula, que suposa el single de debut, convertit des del moment de l’edició, el maig del 1980, en un clàssic de la música disco, sense oblidar-se del component rock. La cançó va guanyar un Oscar el 1981, com a millor tema de pel·lícula, i es va fer servir després per a la sèrie de televisió del mateix títol. La irene també cantava l’altre single del musical, Out here on my own.
Tots dos van aconseguir que la banda sonora de la pel·lícula arribés a unes vendes de multiplatí. Totes les portes se li van obrir. El següent pas va ser protagonitzar una sitcom, Irene, el 1981, sense deixar d’actuar en directe. va fer de Dorothy a la gira del musical The wiz, abans d’arribar al cim de la carrera amb Flashdance... what a feeling, tema central de la pel·lícula Flashdance, coescrit per ella, que es va encarregar de la lletra amb Keith Forsey i giorgio Moroder. una altra fita de la música de ball de matís disco amb molts premis, incloent-hi un Oscar i un grammy a la millor cançó i la millor actuació femenina.
El cinema la va reclamar, i va protagonitzar el thriller City heat (1984), amb Clint Eastwood i Burt Reynolds, cantant, a més, a
Cantant, actriu i compositora, va passar a la història del pop amb el drama juvenil d’Alan Parker
la banda sonora i coescrivint el tema principal. En aquesta mateixa època va aconseguir l’últim gran èxit amb Breakdance, cançó de giorgio Moroder inspirada pel Rockit de Herbie Hancock. va ser el tercer single del segon àlbum, What a feeling (1983), en el què el so disco made in giorgio Moroder té una importància determinant. La carrera al cinema va continuar amb Certain fury (1985), un drama d’acció amb Tatum O’Neal. La fructífera trajectòria la va portar a protagonitzar el paper de Maria Magdalena el 1993, durant la gira de l’òpera rock Jesus Christ Superstar.
Malgrat que passarà a la història de la música pels seus rotunds singles, no hem d’oblidar que té a l’historial àlbums notables, com ara el debut Anyone can see
(1982), un compendi de sòlides cançons R&B, com per exemple una versió del Reach out I’ll be there que van fer cèlebre Four Tops. Ni el tercer i últim àlbum, Carasmatic (1987), supervisat per george Duke, un luxós tractat de soft pop amb la participació destacada de Michael Bolton. També va col·laborar, amb Plácido Domingo, en una mena de supergrup hispà benèfic anomenat Hermanos, amb qui va gravar el single Cantaré, cantarás. una altra ocupació seria la de corista, per a Lou Reed i Oleta Adams, entre d’altres. L’últim projecte va ser l’àlbum Irene Cara presents Hot Caramel (2011), en què va adaptar el so a un funk que connecta amb Prince. va morir divendres a casa seva, a Miami, als 63 anys.