Els preus de les entrades resisteixen la inflació

L’IPC cultural de l’últim any puja la meitat que el general

La cultura conté l’envit de la inflació. L’encariment gradual dels costos no ha repercutit encara en els preus de les entrades per accedir a museus, espectacles, cinema o concerts. Si durant la pandèmia es va demostrar que el sector era un espai segur de contagis, ara es reivindica com a estable en temps de crisi.

L’últim any, l’Índex de Preus de Consum dels serveis culturals s’ha incrementat un 3,8%. Una xifra considerable en comparació a l’estabilitat de l’última dècada, però molt més petita que la de l’índex general, que s’ha disparat un 7,3% interanual.

Segons les dades recopilades per La Vanguardia, no ha repercutit en els preus de les entrades aquest any. Ni tampoc no s’espera que es desboquin de manera generalitzada els pròxims mesos. Almenys en els àmbits menys populars, on elevar el llindar d’accés podria fer minvar una demanda ja per si mateixa limitada. En els de consum massiu i menys subvencionats, com els festivals i els concerts, fonts del sector vaticinen que hi haurà increments de com a màxim el 4% del preu de l’entrada.

Una part important de l’oferta d’alta cultura –com ara els museus, les exposicions i determinades propostes teatrals i de dansa– és pública o se sosté en gran part pel finançament públic. Si durant l’última dècada la gran majoria d’aquestes institucions i entitats no han apujat ni un euro el seu preu general –i si ho han fet ha estat de manera simbòlica–, és poc probable que ho facin ara.

L’entrada general del Museu del Prado i el MNAC ha pujat tres euros els últims deu anys fins a situar-se en 15 i 12 euros, respectivament. Un increment testimonial, si es té en compte que tots dos mantenen franges horàries gratuïtes per a tots els públics.

Durant el mateix període el preu mitjà per entrada al Teatre Lliure i el Teatro de La Abadía ha pujat menys de dos euros i continua rondant els 30 i 25 euros, respectivament. El Romea no només no ha elevat el seu cost sinó que ha baixat 50 cèntims respecte al 2012. I assistir al Liceu costa ara tot just sis euros més dels 77 euros que costava el 2012.

Malgrat que els rebuts energètics d’aquestes institucions s’han duplicat o triplicat, el que costa accedir-hi s’ha mantingut durant el 2022. “La lògica és que, per no afectar una demanda que ja per si mateixa és limitada, es busca suport de l’administració pública davant aquest tipus de situacions”, explica Albert de Gregorio, especialista en política cultural i professor associat a la Universitat de Barcelona.

En el cinema, els preus també es mantenen estables. Veure una pel·lícula als Verdi costa exactament el mateix ara que el 2012. Tampoc les plataformes com Filmin o Netflix no han incrementat tarifes durant tot aquest temps. Ni els preus del sector editorial. Comprar l’última entrega de la trilogia del Baztan de Dolores Redondo en el moment en què es va llançar, fa una dècada, costava gairebé 18 euros. Ara, el seu últim llibre, Esperant el diluvi, es pot adquirir per 21 euros. L’hivern del món, de Ken Follett, costava 23,65 llavors. Exactament el mateix que costa la seva última obra Mai, publicada el 2021 per la mateixa editorial,

El que es paga pels concerts es pot arribar a apujar fins a un 4% per l’increment dels costos

Rosa dels Vents.

On sí que s’esperen pujades és en els concerts i festivals. “Tenint en compte que els costos que estan augmentant equivalen a un 15%, o a tot estirar un 20%, del preu de l’entrada, es notarà poc: estem parlant d’un increment d’entre un 2 i un 4% de l’entrada”, explica Joan Rosselló, fundador de TheProject, una de les principals promotores a Espanya.

Aquesta potencial pujada se suma a la dels últims anys. Encara que és difícil mesurar aquest augment perquè la valoració de l’artista o l’aforament poden canviar, hi ha alguns exemples que serveixen com a comparació.

El 2014 una entrada per escoltar el canadenc Michael Bublé al Palau Sant Jordi costava 39 euros. Aquest any l’entrada per al mateix concert costa 56 euros. O Bruce Springsteen, que va tocar el 2012 a l’Estadi Olímpic de Barcelona: llavors, l’entrada de pista general es podia adquirir per 65 euros. Avui dia és de 82 euros. “Hi ha hagut un augment del caixet dels artistes internacionals que, afegit a la competència entre promotores ha disparat el preu final ”, explica Rosselló.

Seguint la tendència global, els artistes nacionals que tenen un poder de convocatòria potent s’han ajustat als barems internacionals. Per exemple, comprar entrades per al pròxim concert de Sabina al Sant Jordi costa 76 euros, un 30% més respecte als 52 euros que costaven el 2014.

Si la inflació continua a l’alça, la primera aressentir-se’n serà aquesta cultura més popular, que és la que té un públic més ampli. I, en contextos de crisi, el lleure és una de les primeres renúncies que fan les famílies que perden poder adquisitiu.