Entre el Japó i la Mina
Addictiu disc pop en què Cathy Claret fa una reivindicació i alhora ostentació de les seves arrels i realitats romanís. Des de la proximitat, l’autenticitat i optant per la transparència perquè se l’entengui a la perfecció. Confeccionat en un estudi casolà de la Mina, la gitana francesa il·lumina el seu desè àlbum de molt destacat llistó en temps de consum veloç, sintètic i oblidat en un no res. La que va ser membre original de la insòlita Bel Canto Orchestra de Pascal Comelade, i amb carrera de variat vaivé, crea una obra que paradoxalment també reflecteix el relatiu oblit/silenci en què està assentada, ja que aquest volum l’ha publicat una discogràfica japonesa i en aquestes terres només és consumible via plataformes digitals.
Amb un còctel que no traspua ni enyorança, ni déjà-vu
ni fora d’ona, sinó que nutritiu i il·lustratiu gust de flamenc, ecos urbans i cançó pop amb l’inconfusible french
touch, Claret coprodueix el disc juntament amb Che i s’acompanya amb família, amics i músics de la Mina i de la propera Sant Roc. I noms de convidats que aporten el seu art col·laborador, com Soléa Morente, Raimundo Amador, Piraña o Lin Cortés. Hi ha recorregut estilístic amb pinzellades de trap, reggaeton, rumba o reggae, com a Rayo amb el toc de Raimundo Amador. I no oblidar una de les tres versions que inclou el volum, com la de la gloriosa Alegría de vivir de Ray Heredia amb detallets jazzy.