El mirall d’Espanya
Luis Enrique ressalta les semblances en la idea de joc del seu equip amb la d’Alemanya abans d’un partit que donaria el passi a vuitens a ‘la roja’ en cas de guanyar
El futbol ha deixat de ser un esport en què juguen onze contra onze i sempre guanya Alemanya. Lineker fa anys que va penjar les botes i la Mannschaft està obligada a mirar al retrovisor per gaudir dels seus millors èxits. Les quatre estrelles que llueixen sobre l’escut continuen sent una carta de presentació majestuosa i, d’entrada, imposen. Fins i tot a l’Espanya de Luis Enrique. “La seva història és la que és, ningú no en dubta, i té jugadors top del món”, confirmava el seleccionador nacional, més distès del que s’esperava en les hores prèvies a tornar-se a creuar amb la tetracampiona del món a Qatar.
La llegenda germànica és tan potent que pot convidar a fer lectures errònies. El 17 de juny del 1988 un doblet de l’inconfusible Rudi Völler a l’Olympiastadion de Munic segellava l’eliminació d’Espanya de l’Eurocopa. Han passat 34 anys des d’aleshores i la roja no ha tornat a perdre en partit oficial contra el conjunt alemany. Des d’aleshores, gols com el de Fernando Torres a la final de Viena (2008) o el de Puyol a la semifinal de Durban (2010) ja han passat a formar part de l’imaginari col·lectiu de l’aficionat espanyol. És més, l’última vegada que els dos equips es van creuar, ja amb Luis Enrique a la banqueta, un hat-trick de Ferran Torres va propulsar un marcador històric, un 6-0 a la Nations League difícil d’oblidar.
La situació que planeja aquesta nit sobre l’estadi AlBait d’Al-Khor va de l’eufòria al drama sense gaire espai entre totes dues. Una victòria donaria la classificació per a vuitens
de final de manera virtual a Espanya, que seria matemàtica en cas que Costa Rica no guanyi el Japó, i alhora tornaria a deixar Alemanya a la cuneta de bon principi. Fa quatre anys, a Rússia, el combinat germànic defensava títol però va quedar últim del seu grup a la primera fase. “Hem plantejat el partit com si fossin uns vuitens de final, si guanyem ens classifiquem”, assenyalava Luis Enrique, sempre atent a tots els detalls dins i fora del camp.
Després de caure contra el Japó en el primer matx, l’Alemanya de Hansi Flick afronta el duel amb moltes més urgències que una Espanya pletòrica després d’endossar un 7-0 a Costa
Rica. Un panorama de doble tall per a l’equip nacional. “Estem gestionant el partit amb normalitat, res més. Debutar de manera tan contundent genera molta confiança, però no ens hem de passar, hem de trobar el punt d’activació adequat. Alemanya reuneix tots els requisits perquè no ens confiem, ja que si no ens pot passar per sobre”, alertava Luis Enrique amb calma, potser conscient que els seus homes no cometran aquesta errada.
Sobre la gespa, ja sense càrregues externes, als jugadors es
Alemanya és l’equip que més s’assembla a Espanya, juga a l’atac i vol la pilota”
Si no controlem la confiança després del gran debut ens poden passar per sobre” Luis Enrique Seleccionador d’Espanya
Tindran pressió, després de perdre amb el Japó; per als alemanys és una final”
La mentalitat germànica és guanyadora; hem d’estar centrats” Dani Olmo Jugador d’Espanya
panyols els ve un partit d’aquells que ve de gust jugar, contra un rival d’idea molt semblant a la seva. Espanya es mirarà al mirall. “Alemanya és l’equip que més s’assembla a nosaltres. Sempre juga a l’atac, pressiona a camp contrari i li agrada tenir la pilota”, relatava el seleccionador espanyol.
“Els agrada tenir la possessió, com a nosaltres, Flick ja ho feia al Bayern”, comentava Dani Olmo, jugador del Leipzig alemany i amic d’alguns dels rivals que tindrà davant. Flick posava fi a les compareixences de la prèvia. “Els he dit als meus jugadors que Espanya juga un 4-3-3 com el Barça i que té automatismes molt clars, que hem de trobar l’equilibri”, certificava Hansi Flick, seleccionador alemany, que tindrà el dubte de Thomas Müller fins al final.c