Bon dia per revertir els complexos del Barça

Espanya contra Alemanya, el text és rotund, un partit amb dues seleccions que han guanyat dos dels tres últims Mundials (2010 i 2014). El subtext amb prou feines està ocult, encara que res el relacioni amb Qatar i les seves conseqüències. És una derivada de caràcter local que afecta dos clubs, capçaleres també del futbol. Un és el Barça, que proporciona vuit jugadors a la selecció espanyola. L’altre no pot ser cap altre que el Bayern, etern assortidor d’internacionals a l’equip alemany. Aporta set jugadors a la Mannschaft. Per les misterioses raons que presideixen el futbol, poques aproximacions són més diferents d’un Barça-Bayern que l’Espanya-Alemanya.

Fa un mes, el Bayern va clavar l’estaca definitiva al recorregut del Barça a la Copa d’Europa. Va vèncer 2-0 al Munic i va arrodonir la sèrie amb el 0-3 al Camp Nou. Se li va declarar una nèmesi aterridora del Barça, que assumeix aquests xocs com una pesta inevitable. No només els perd, sinó que els pateix com un càstig bíblic.

Els resultats i les conseqüències dels cinc últims partits són clars: 8-2, 3-0, 3-0, 2-0 i 3-0, tots favorables al Baviera. 19 gols a favor, dos en contra, marge escandalós que s’ha establert amb el Barça de Messi, Luis Suárez i Griezmann i amb el de Dembélé, Lewandowski i Raphinha. És més que una abismal diferència estadística en el rendiment dels dos equips. Resumeix la fallida psicològica del Barça davant un rival que se sent propietari de cada partit que els enfronta.

Aquesta nit, a Doha, l’elenc principal de les dues seleccions estarà integrat per futbolistes del Bayern i el Barça. A una bandat, Neuer, Kimmich, Müller, Musiala, Goretzka, Gnabry i potser Leroy Sané, si es recupera de la seva lesió. Constitueixen l’espinada del temible Bayern que arronsa el Barça, representat avui per Busquets, Gavi, Pedri, Jordi Alba, Ferran Torres, presumibles titulars, a més d’Eric García, Balde i Ansu Fati. Tots han figurat com a actors, en alguns casos amb lletres de neó a la cartellera, dels successius

És curiós com oscil·la el futbol: el que el Barça observa amb terror, la selecció espanyola ho interpreta amb naturalitat i confiança

duels que han mantingut els dos equips.

La flaquesa del Barça en aquests casos recorda els vells complexos que patia la selecció espanyola davant d’Alemanya, la visió més extrema d’unes pors insalvables. Fins i tot que van deixar de ser-ho. A la final de l’Eurocopa 2008, Espanya va derrotar 1-0 Alemanya. Dos anys després, a les semifinals del Mundial de Sud-àfrica, es va reeditar la victòria. Ja saben: córner, Xavi i Puyol en bloc. A la passada Lliga de les Nacions, Espanya va esclafar, un 6-0 marcat a foc a l’orgull del futbol alemany.

És curiós com oscil·la el futbol. El que el Barça observa amb terror, la selecció espanyola ho interpreta amb naturalitat i confiança. El que el Bayern interpreta com una garantia de poder il·limitat, a la selecció alemanya es viu amb alarma. I, tot i això, el nucli futbolístic és el mateix en tots els casos, tant per quantitat (15 jugadors disponibles per al partit d’avui) com per qualitat. A Espanya la defineix el joc de la seva línia de migcampistes (Gavi-Busquets-Pedri) i el mateix passa amb Alemanya (Kimmich-Goretzka-Musiala-Müller).

Es poden considerar altres factors, com la importància de les estrelles estrangeres en els dos equips, però un repàs a la davantera del Barça assenyala que Dembélé és titular a la selecció francesa, Lewandowski –ex del Bayern– és l’estrella a Polònia i Raphinha és l’extrem dret al Brasil. Per important que sigui el resultat d’avui per al recorregut d’Espanya i Alemanya a Qatar, el subtext del matx mereix una atenció especial al Barça, que té oportunitat de treure’s el complex que l’atordeix davant el Bayern.