Adeu i tan feliços
Qatar viu amb indiferència l’eliminació de la seva selecció a les primeres de canvi i presumeix de la bona organització del Mundial
La mitjanit ja és només un simple record a Doha quan un grup de ciutadans qatarians, abillats amb els seus corresponents thaubs y ghutras, conversen animadament de camí a l’estació de metro de Msheireb, al centre de la capital. Poques hores abans, Qatar s’havia confirmat com la pitjor amfitriona de la història dels Mundials després de caure contra el Senegal a l’estadi Al-Thumama i convertir-se en la primera selecció eliminada del torneig. Però els rostres dels protagonistes denoten de tot menys tristesa. Miren el mòbil. Somriuen. Però no plora Doha. No com Buenos Aires després de la derrota de l’Argentina. O com Rio de Janeiro quan al Brasil se li torça el camí. Ni de bon tros. A Qatar la vida continua i el futbol és el que menys importa.
L’endemà (ahir), l’eliminació de l’amfitriona és pràcticament indetectable als carrers de Doha. En un hipermercat del centre, els diaris nien en una cantonada sense que els ciutadans els parin gaire atenció. Al costat, un taulell atapeït d’articles de marxandatge del Mundial vessa. Ningú no s’hi fixa. Les samarretes de Qatar són, a més, a la lleixa més baixa. Gairebé no es veuen. És igual. El futbol és secundari. L’èxit d’organització és del que es pot presumir i, de moment, és tot un èxit.
Els ecos de l’eliminació de Qatar no són objecte de gaire debat a la premsa local, cosa que confirma aquella sensació d’indiferència que hi ha a l’emirat davant d’una notícia tan devastadora, esportivament parlant, esclar.
Al Gulf Times, rotatiu editat a Doha, la foto esportiva de portada és per al triomf de l’Iran. Al text sí que s’informa de l’adeu de la selecció local, però sense cremar gaire les naus. Més aviat al contrari: s’utilitza un to que sona gairebé vell a la premsa occidental. “Qatar va perdre contra el Senegal i va quedar eliminat del Mundial. Necessitava puntuar amb el Senegal i no va poder ferho malgrat plantar cara a la segona part”, rebaixen. La primera pàgina de la secció d’esports sí que és per a la selecció, amb foto per a Muntari, el primer golejador qatarià en un Mundial. El titular aquí fa una mica més de crítica: “Qatar perd contra el Senegal i queda eliminada de bon començament”. El subtítol, en canvi, és molt més benèvol: “S’ha jugat millor que contra l’Equador”. Aquest poc esperit crític s’entén millor quan un busseja a les entranyes del diari i descobreix qui n’és l’editor: Tamim bin Hamad al-Thani, l’emir de Qatar.
Un altre rotatiu important a Doha és The Peninsula ,queala seva portada destaca com els aficionats internacionals han “abraçat” la cultura local portant ghutras amb banderes dels seus països, quedant l’eliminació de la selecció en un petit titular amagat. Això sí, la primera pàgina d’esports informa de l’adeu de Qatar del Mundial, però també sense un excessiu esperit crític. El seu editor? Khalid bin Thani al-Thani, un altre de la família. A Qatar tot queda a casa. Han dit adeu al Mundial i continuen tots tan feliços.c
Als carrers de Doha l’adeu de l’equip és indetectable: els diaris locals amb prou feines destaquen la notícia