Les asseguradores d’art tremolen amb l’onada recent d’‘ecovandalisme’
Axa XL, Hiscox i el broker Aon dominen el negoci d’aquest sector a Espanya
El negoci de les companyies d’assegurances d’art és petit i no té pèrdua, per tant, cada novetat mobilitza immediatament els participants. És el que està passant amb els últims atacs a obres d’art per part d’activistes contra el canvi climàtic, que ha posat en guàrdia el petit nombre de companyies d’assegurances dedicades a valorar aquesta mena de riscos.
El seu diagnòstic ara per ara és que els activistes estan respectant una espècie de codi secret del vàndal perfecte, que no deixa danys per les conseqüències que comportaria. Tot i això, no estan en absolut tranquil·les i observen amb preocupació el fenomen pel temor d’accions descontrolades.
Els operadors d’assegurances d’art a Espanya es poden comptar amb els dits de la mà. Axa XL és la companyia d’assegurances més important d’aquesta mena al país, sobretot quan es tracta d’una exposició temporal i de certa importància. Hiscox és la referència per a col·leccions privades i galeries, en què també opera la britànica Lloyd’s, d’àmplia projecció internacional. Mapfre, Generali i Liberty també fan els seus primers temptejos com a divisions especialitzades dins les seves respectives corporacions. De totes elles se n’encarrega Aon, que és el principal broker d’art d’Espanya, al davant d’altres firmes menys importants, com PoolSegur. Si cal traslladar una obra valuosa, hi participa SIT, el transportista de les ocasions més especials.
Totes aquestes empreses són amb qui contacten el Prado, el
Thyssen, el Reina Sofia i el Macba cada vegada que despengen el telèfon per organitzar el trasllat d’un quadre o fer
un préstec temporal a una altra institució. També les busquen els galeristes i qualsevol administració disposada a exhibir el
patrimoni. S’activa en aquell moment l’assegurança clau a clau, que és a tot risc i que inclou el viatge d’anada a l’exposició, la permanència i la tornada.
Aquesta parafernàlia és aliena als actes vandàlics de les últimes setmanes, que han anat dirigits a obres permanents i de valor inquantificable. Els ecovàndals han llançat salsa de tomàquet als gira-sols de Van Gogh, puré a Monet, pintura sobre les sopes Campbell de Warhol i petroli a un quadre de Klimt. També han enganxat el cap a la jove de la perla i les mans a les majas de Goya, però fins ara no han fet malbé cap obra d’art.
Les firmes d’assegurances amb què ha parlat La Vanguardia destaquen que en totes aquestes accions el quadre estava protegit i cobert amb vidre i formava part del patrimoni estatal. És un secret de domini públic: ni Las meninas ni el Gernika ni qualsevol altra obra mestra no estan assegurats perquè el cost d’assegurar-los seria inassumible per als museus. Dels potencials danys se n’encarreguen els serveis de restauració del museu i, en última instància, l’Estat. L’atac a les majas de Goya, adverteixen, està al límit de la zona de perill, perquè el marc també pot considerarse part de l’obra, i alguns tenen un valor enorme.
L’alarma per a les companyies d’assegurances saltaria si es produís alguna d’aquestes circumstàncies: un atac a un quadre gran –els vidres només protegeixen superfícies limitades– , en una exposició temporal –és on entren en joc les assegurances– i en una obra de col·lecció particular d’un gran museu – n’hi ha, i sovint d’assegurades–. Llavors seria quan l’acció vandàlica tindria uns efectes molt més seriosos. Passar del Prado al Centre Botín de Santander o al Guggenheim de Bilbao també suposaria un canvi d’escenari.
De moment, indiquen, el preu de les primes no ha pujat ni tampoc no s’ha reduït el nombre d’exposicions. Tampoc no s’ha canviat la redacció dels contractes. En canvi, un efecte clar es que sí que s’ha reforçat considerablement la seguretat als grans museus, amb controls d’entrada molt més exhaustius.c
Les pòlisses no s’han apujat i els contractes no s’han revisat, però s’estudia el nou risc
L’alarma saltaria si s’ataqués un quadre no protegit, una exposició temporal o una de particular