Un pla per aturar Vox
Era qüestió de temps que Vox reaccionés a la recuperació del PP a les enquestes provocada per l’arribada d’Alberto Núñez Feijóo. Durant els últims dies hem pogut comprovar que la formació d’ultradreta ha posat en marxa la seva maquinària per buscar el protagonisme que havia perdut arran del fiasco de la seva candidata a les eleccions andaluses, Macarena Olona. Ho va fer aprofitant que al Congrés es debatia la reforma del Codi Penal sobre qüestions que li permeten exercitar la demagògia intolerant que tan bons resultats els proporciona. A l’hemicicle, va llançar insults masclistes contra la ministra Irene Montero i ahir va convocar mobilitzacions en diverses ciutats contra la supressió del delicte de sedició, és a dir, Catalunya altre cop com a reclam. Vox no se n’ha anat i reforçarà la tàctica de polarització fins a les pròximes eleccions generals.
Arran del lamentable espectacle del Congrés, s’han alçat algunes veus entre els parlamentaris per abordar com es pot parar els peus a la formació ultra. Uns reclamen una intervenció més important de la Mesa de la Cambra, i d’altres assenyalen que cal un canvi del reglament per castigar-ne d’alguna manera els diputats. No és una qüestió fàcil d’abordar. És probable que no hi hagi una solució que eviti l’expansió d’aquesta mena d’opcions polítiques. Sembla que si se’ls aïlla o se’ls silencia creixen de la mateixa manera que si se’ls permet actuar amb plena llibertat. Tot i això, si cal triar una estratègia a aquestes altures de la seva incrustació a les institucions, podria dir-se que el silenci no és una opció. Al contrari. Quan s’ataquen els drets dels altres, és imprescindible alçar la veu i denunciar-ho, sigui amb solemnitat o ridiculitzant les seves diatribes, però no se n’ha de deixar passar ni una.
Vox juga a irritar l’esquerra i a ofendre la dreta democràtica, a humiliar tothom. Així i tot, ha estat impossible que la resta de l’hemicicle uneixi esforços per combatre amb la retòrica les fal·làcies i missatges d’odi que fa Vox. I és una llàstima, perquè ells sí que tenen una estratègia.