Zaporíjia necessita ser protegida
Les primeres accions bèl·liques van afectar la zona d’exclusió de la central nuclear accidentada de Txernòbil i els centres d’investigació nuclear KINR a Kíiv i NSC-KIPT a Khàrkiv, aquest últim molt malmès pels bombardejos del 3 de març i del 25 de juny, però sense efecte radiològic exterior. Ara bé, el risc radiològic actual més gran a Ucraïna es deu a la central nuclear de Zaporíjia, amb sis reactors de disseny rus VVER-1000, intervinguda militarment des del març, operada per equips ucraïnesos i propietat russa per decret des del 5 d’octubre. L’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (AIEA) va poder arribar l’1 de setembre a Zaporíjia, va concloure que els seus set pilars generals de seguretat per avaluar riscos en context bèl·lic eren compromesos i va recomanar accions específiques i l’establiment d’una zona de protecció de seguretat entorn de la central, ja ocupada per tropes russes.
Zaporíjia produïa un 27% de l’electricitat ucraïnesa i és crucial per al subministrament elèctric de Crimea i el Donbass. Entre els dies 8 d’octubre i 3 de novembre la connexió exterior d’alta tensió va quedar diverses vegades fora de servei, afectada per bombardejos. L’emplaçament de la central va patir nous bombardejos els dies 19 i 20 de novembre que no van afectar equips crítics, i el dia 23 es va tornar a perdre la connexió elèctrica exterior. En conseqüència, les funcions de seguretat de la central de Zaporíjia
van dependre, durant quatre períodes, i per primera vegada en els seus 37 anys d’història, exclusivament dels seus generadors dièsel d’emergència per refrigerar els reactors i combustible gastat, amb una clara pèrdua del concepte de seguretat en profunditat. Els atacs a la mateixa central i la pèrdua freqüent de subministrament elèctric representen una situació totalment inacceptable. Zaporíjia necessita ser protegida, ja que la seva situació operativa és insostenible a mitjà termini.
En l’estat actual dels reactors, un accident tipus Txernòbil no pot esdevenir-se
per raons físiques i tecnològiques, però si parts essencials de la central fossin molt malmeses hi hauria risc de no poder assegurar prou refrigeració i acostar-se a escenaris amb danys en combustibles i emissió de productes radioactius (nivells 4 o majors en l’escala de successos nuclears INES), com a Fukushima. Fuites radioactives podrien tenir conseqüències indiscriminades, afectar diversos països i escalar la dimensió de la guerra.
Mentrestant, tècnics de Zaporíjia van abandonar amb la família la ciutat d’Enerhodar amb problemes d’abastament i subministraments. A començaments de novembre, un 60% dels onze mil empleats anteriors a la guerra continuaven a la central i uns cent operadors ucraïnesos havien firmat contractes amb l’estatal russa Rosatom per mantenir els seus llocs, mentre que l’operadora russa Rosenergoatom havia implementat una nova estructura operativa, també amb personal rus i amb comandament a Moscou. Malgrat la professionalitat dels operadors, aquestes inseguretats accentuen la fragilitat de la central, dificulten treballs de manteniment i afecten la seva seguretat.
Atacs a la inestable xarxa elèctrica durant
La situació operativa de la central nuclear és insostenible a mitjà termini
el 23 de setembre van desconnectar simultàniament les altres tres centrals ucraïneses, Rivne, Yuzhznoukrainsk i Khmelnitski, que van dependre exclusivament tot un dia dels seus generadors dièsel d’emergència. Tot això confirma el risc de totes les centrals nuclears ucraïneses que actualment poden patir situacions reals d’emergència en qualsevol moment.