Catalunya es queda sense via escocesa
Escòcia buscarà noves sortides, però no planteja la unilateralitat després d’estudiar la situació catalana
Tot i que s’esperava la negativa, el rebuig del Tribunal Suprem del Regne Unit a permetre un referèndum d’independència a Escòcia amb més contundència de la prevista i sense marge d’interpretació cancel·la de moment la via escocesa com a camí de referència per a l’independentisme català. El tribunal britànic indicava per unanimitat que el Parlament de Holyrood no pot convocar una consulta sense l’aval de Westminster. Les referències a l’exemplaritat de la democràcia britànica davant l’espanyola cauen per tant de l’argumentari.
La negativa de la justícia britànica, segons explica Daniel Cetrà, professor d’Estudis de Dret i Política (UOC) i de Ciències Polítiques (UPF), pot servir perquè una part de l’independentisme “deixi d’idealitzar el sistema britànic. Abans del 2014 –quan es va celebrar el referèndum pactat entre Londres i Edimburg–, ja hi va haver moltes demandes denegades i cal tenir en compte que a Irlanda s’han produït molts excessos”.
Aquest escenari polític té matisos i lectures, algunes de les quals poden analitzar-se sota el focus de la política espanyola i catalana. Cetrà, que va treballar al Centre on Constitucional Change (Escòcia), explica que el Partit Nacionalista Escocès (SNP) de Nicola Sturgeon ha estudiat a fons el cas català, la consulta de l’1-O del 2017 i el que va passar després. “Han seguit de prop les lliçons i saben que la via unilateral no serveix de res si no es té l’aval internacional. I si hi ha també un boicot intern”, assenyala.
És un moment difícil per a les nacions amb moviments interns forts a favor de l’autodeterminació a les democràcies liberals. La Unió Europea desconfia de qualsevol moviment que pugui fer perillar la integritat dels Estats membres. I, si bé el Regne Unit ha sortit de la UE, Brussel·les no es mourà tampoc malgrat l’europeisme de la majoria d’escocesos.
Al referèndum celebrat a Escòcia el 2014, després de la decisió del llavors primer ministre, David Cameron, de cedir la competència, el no a la independència va guanyar (55,3%) el sí (44,7%). El moviment independentista havia crescut, però des d’aleshores es manté amb una certa estabilitat. El
Brexit, argument esgrimit pel govern escocès per a aquesta nova petició de consulta, tampoc no sembla que hagi tingut un efecte a favor de la independència.
Amb la negativa del Suprem, el professor Cetrà considera que Sturgeon surt afeblida i Escòcia podria “catalanitzar-se en el sentit que apareguin noves fissures en el moviment independentista”.
El professor Cetrà indica que la decisió serveix per deixar d’“idealitzar el sistema britànic”
Al marge de la divisió entre l’SNP i la formació Alba de l’ex ministre principal escocès, Alex Salmond.
Sturgeon ja havia anunciat que, si topava amb la negativa del Suprem, donaria un caràcter plebiscitari a les pròximes eleccions generals. Un moviment que s’ha interpretat sobretot com una manera de revalidar la majoria que la formació té des del 2007. S’haurà d’observar el significat de “plebiscitàries”.
Al Govern escocès se l’està criticant per haver-se adreçat a la justícia per dirimir una qüestió que es considera política. I ara ha quedat explicitat per escrit el rebuig d’aquesta competència sol·licitada per al Parlament escocès.
Aquest no enfortirà el moviment independentista? La situació a Escòcia obre nous debats que continuaran tenint una reverberació d’anada i tornada a Espanya i Catalunya, però la via escocesa entesa com a acord queda hivernada.