Sunak o el retorn a l’ortodòxia

Fa poc més d’un mes que rishi sunak va assumir el càrrec de primer ministre del regne unit, amb el qual es va erigir en el premier més jove en dos segles d’història britànica. la principal tasca que ha tingut des del 25 d’octubre ha estat enterrar l’incoherent pla econòmic de la seva efímera predecessora, liz Truss –que combinava abaixar els impostos a les classes acomodades amb un augment notable de la despesa pública–, per tornar a abraçar els postulats de l’ortodòxia financera i tributària.

en aquestes poques setmanes al número 10 de Downing street, sunak ha apujat el salari mínim, les pensions i els ajuts socials bàsics al nivell de la inflació, però no ha pogut evitar que el país s’instal·li en una nova era d’austeritat i fins i tot el seu Govern ha hagut de reconèixer que el regne unit està en recessió. el nou programa fiscal del primer ministre ha lapidat el pla ultraliberal de Truss, ha apujat els impostos, en especial als rics, i intenta mantenir la despesa social.

en el primer discurs després de ser elegit, rishi sunak ja va admetre “errors” i va avisar del risc d’“una profunda crisi econòmica”. Però amb una inflació que se situarà aquest any en el 9,1% i un deute públic proper al 100% del Pib, la crisi s’ha convertit en una espècie de tempesta perfecta que caurà especialment sobre les classes mitjanes, que hauran de pagar nous impostos i afrontar el preu exorbitant de l’electricitat, i veuran com s’incrementa el nombre de persones en l’atur.

Les mesures que sunak ha adoptat volen estalviar al regne unit 54.000 milions de lliures i apuntalar les finances públiques, però afectaran els ingressos de les llars. el seu pla fiscal suposa el retorn del país a l’ortodòxia en política tributària i s’ha guanyat el suport de l’Fmi.

Sunak és un guardià de l’ortodòxia fiscal i defensor del brexit. no ha estat elegit primer ministre per les urnes, sinó pels diputats del seu partit i és, potser, l’última oportunitat perquè els tories surtin del caos polític i les lluites internes en què estan instal·lats des de fa molt de temps i pugui portar el Partit Conservador als comicis del 2025 i guanyar unes cinquenes eleccions consecutives, just quan les enquestes donen en l’actualitat 15 punts d’avantatge a l’oposició laborista.

Tot i això, abans caldrà veure quina resposta és capaç de donar a problemes com la immigració, la guerra d’ucraïna, el medi ambient i les relacions amb la unió europea, que li agradaria replantejar per poder rellançar l’economia britànica. Però, sobretot, haurà de fer front amb austeritat i més impostos –i això va en contra del seu propi ideari– a la gravíssima crisi econòmica i social en què està immers el regne unit, al qual l’espera un hivern marcat per les vagues, la recessió i la pujada de les tarifes elèctriques.

En una era d’austeritat i recessió, el premier apuja els impostos i frena la despesa pública