Quina llosa

La canalla agafava una branca i gratant la terra dibuixava un seguit de caselles, amb un número en cadascuna. Tirava una pedra i a peu coix anava saltant de casella en casella. No es podia tocar cap ratlla. Si el terra era asfaltat, el dibuix es feia amb un guix. Amb el pas dels dies, la figura s’anava esborrant. Si plovia, desapareixia més de pressa. Quan hi volien tornar a jugar, la tornaven a pintar. I fer el dibuix ja era part del joc.

A la superilla de Sant Antoni de Barcelona la canalla juga a la xarranca, però ja no li calen ni branques gruixudes ni guixos. Ara la xarranca és permanent. Són unes línies pintades a terra amb una plantilla que els de la brigada municipal han estampat amb pintura de color carbassa. És tan perfecta que és artificial. No s’hi coneix el traç d’aquella nena espavilada o el d’aquell nen que dibuixa el cinc del revés. Els que donen ordres a la brigada municipal han decidit que el carbassa és el que combina més bé amb el groc omnipresent de la superilla.

Tota l’àrea de vianants està empastifada de color groc. Jardineres de color groc i a terra línies i triangles grocs i carbasses en diverses combinacions sense cap harmonia estètica. Per anys que passen, continuen sense agradar-me. I tampoc no hi trobo la utilitat. Per marcar els espais urbans on tenen prioritat els vianants hi ha senyals. Els senyals de trànsit de tota la vida, els que reconeixen fins i tot els que no tenen carnet de conduir.

Ara bé, sí que m’he acostumat, i els veïns també, a tenir una ronda de Sant Antoni sense cotxes. El dia 14 van començar les obres de desmantellament de la llosa que va servir de fonament per al mercat provisional. Se suposava que veïns, botiguers i Ajuntament s’havien de posar d’acord en la nova urbanització de la ronda, però els de dalt no escolten els de baix, i els de dalt amb els dalt, com que són de partits diferents i venen eleccions, es barallen. Les obres, previstes fins al març, desconstruiran una llosa provisional per construir-hi una altra cosa també provisional, fins que les ordres siguin tan contradictòries que la brigada municipal decideixi pintar-ho tot de groc, ja sense triangles ni xarranques, tota una massa groga per on no sabrem si hi hem de passar a peu, en cotxe o volant.