Mares de dia als llimbs legals
Les guarderies privades catalanes reclamen una legislació per regular una professió emergent
Són una figura emergent, però encara molt desconeguda i minoritària, que reivindiquen treballar amb un marc legal regulat per la Generalitat, com en altres comunitats. Parlem de les mares de dia, dones formades en educació i que ofereixen casa seva, degudament adaptada i equipada, a un grup reduït de menors –màxim, quatre– des dels pocs mesos de vida fins als 3 anys. A Catalunya hi ha dues entitats que les representen: la cooperativa Mares de Dia –amb una quinzena de cooperativistes– i l’associació Llars de Criança –una quarantena de sòcies–, amb una sòlida experiència de cura de la infantesa.
Les dues entitats denuncien “intrusisme de dones que obren un negoci a casa seva, de qualsevol manera, moltes en plena pandèmia, sense mesures de seguretat ni formació adequada”, es lamenten. “Es presenten com a mares de dia i no ho són. Per això, fa anys que exigim una regulació efectiva a la Generalitat. Les nostres sòcies tenen formació i mesures de seguretat exigents, i la nostra prioritat és el benestar dels nens i les seves famílies, amb una ràtio reduïda. Som una alternativa més”, reivindica Tatiana Fernández, mestra i delegada de la cooperativa esmentada a Catalunya.
Olga Costa és cooperativista i mare de dia de Sabadell des de fa 18 anys. Va començar amb el projecte municipal Sadapi, que comptava amb el suport de la Fundació FIAS, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, però el 2010 se li va retirar la subvenció i el projecte no es va poder sostenir econòmicament. Costa es va formar com a tècnica superior en educació infantil i “ser mare de dia em va ajudar a conciliar la criança dels meus fills amb aquesta feina apassionant, de què estic enamorada”. Ara cuida quatre nens de dos anys. En Max, un d’ells, arriba feliç amb els seus pares a les 9 del matí. “Estem contentíssims amb l’Olga”, diuen.
En països com Suècia, Dinamarca, França, el Regne Unit o Alemanya, aquestes cuidadores estan reconegudes, i en alguns casos, fins i tot, subvencionades. Però a Espanya, només tenen un marc legal a Navarra, a Galícia i a Madrid. Les catalanes es troben en uns llimbs legals, tot i que el Govern té dos projectes de decret de regulació, del 2017 i el 2020, en un calaix.
La Generalitat va recuperar el gener del 2020 el projecte de l’exconsellera Dolors Bassa i va anunciar una normativa abans de l’estiu. No es va aprovar mai. L’esborrany estableix que les mares de dia tinguin una titulació, una casa d’almenys 70 m2, quatre nens com a màxim i que no puguin oferir servei de menjador, sinó que les famílies hagin de portar-los el dinar dels nens. El decret també obria la porta que, en pobles molt petits i sense escola, es puguin acollir fins als sis anys.
Per què aquestes cuidadores són actualitat, ara? A finals d’octubre va sortir a la llum que el Departament d’Educació va detectar “irregularitats molt greus” en un centre de suport familiar de Terrassa, que es definia com a “mare de dia”, amb més de 30 nens a càrrec i amb diverses educadores contractades, motiu
Es tracta de dones amb formació per adaptar casa seva i cuidar un màxim de quatre nens
pel qual se’n va ordenar el tancament. A inicis del 2021, el Govern va emetre un informe en què avisava que el centre “posava en risc” el benestar i seguretat dels menors i va instar l’Ajuntament de Terrassa a requerir el cessament de l’activitat.
Arran de la notícia, les guarderies privades de Terrassa es van mobilitzar per reclamar “una regulació clara per a les mares de dia i els centres que tenen cura dels nens en la franja de 0 a 6 anys per la seva competència deslleial”. Es van reunir amb la Síndica de Terrassa, Isabel Marquès, que ha comentat el cas a la Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas. La setmana passada es van reunir amb l’alcalde, Jordi Ballart, que demanarà “un marc normatiu que permeti regular aquest sector i estableixi criteris de funcionament”. Ballart admet la denúncia de les guarderies “a causa de la proliferació d’activitats emmarcades en l’àmbit de centres de suport familiar i de les mares de dia, que no s’ajusten a la normativa per la qual van demanar llicència municipal i estan autoritzades i que són guarderies encobertes”. ■