“Els caçadors som funcionaris públics amb obligacions i sense drets”

El col·lectiu de caçadors assegura que són els primers que volen millorar la seguretat a les batudes. En aquest sentit, el president de la Federació de Caça de Catalunya, Sergi Sánchez, explica que fa sis anys van impulsar el desenvolupament d’una app per notificar les batudes que l’àrea TIC de la Generalitat “no ha validat mai”, malgrat que s’hi han reunit “fins a cinc vegades” tot aquest temps.

Denúncia que l’Administració “no només no fa cap política activa per crear adeptes a la caça, sinó que tampoc no explica a la gent que aquesta pràctica ara mateix és una funció pública”. I tot això en un context –denuncia– en què se’ls apressa a caçar “més i més”. “La Generalitat, a Girona, ja ens està dient que no estem fent la nostra feina. Avui els caçadors som funcionaris públics amb obligacions i sense drets. I, a sobre, som mal vistos”, lamenta.

Afirma que, a diferència del que pensen algunes persones, “la muntanya no és de tothom”. Argüeix que ells són “l’únic col·lectiu” que està autoritzat –bé perquè són propietaris, bé perquè tenen l’autorització del propietari– a caçar, i que paguen per caçar. “No es respecten els senyals a la muntanya, i al final hi haurem de posar tanques”, ironitza.

Manifesta que “no passa res si l’Administració decideix que no es caci més a Catalunya”, que és responsabilitat de la Generalitat gestionar la qüestió de la densitat de senglars d’una altra manera, si així ho vol. Però adverteix que les altres fórmules no són tan barates. “Si la volen gestionar a través dels caçadors, no els costa res. Però si la volen gestionar a través d’una empresa que col·loca gàbies, per exemple, això té un cost”. En aquest sentit, assegura “que l’Ajuntament de Sant Cugat va pagar l’any passat 300.000 euros a una d’aquestes empreses per caçar 300 senglars”. A Consellora –continua– , “quan fan servir una gàbia per capturar senglars, l’Ajuntament paga 6.000 euros. Ho volem gestionar així? Doncs endavant, cap problema”, conclou.n