Michelle Obama, altre cop al top
L’ex primera dama dels EUA torna a ser número u amb el seu segon llibre
Aquesta és la gran victòria de Michelle Obama (58 anys).
Després de vuit anys a la Casa Blanca, on va captivar l’admiració i també l’odi de l’extrema dreta, que la va convertir en una diana d’insults racistes per soscavar el seu marit, la que va ser la primera dama afroamericana en la història dels Estats Units ha aconseguit transcendir a la seva experiència a la Casa Blanca i emergir com a escriptora d’èxit, dins i fora del seu país.
Amb prou feines fa una setmana que va sortir Con luz propia (The light we carry, el títol original) i el nou volum, el segon que llança al mercat després de ser la primera dama entre el 2009 i el 2017, promet un altre supervendes. Ja s’ha enfilat al primer lloc a la llista de no-ficció que elabora The New York Times.
“A la vida és difícil somiar en el que no es veu”, escriu en aquest llibre, de què La Vanguardia va fer un avanç. Així s’expressa quan rememora que, de petita, “no recordo veure una atleta negra a la televisió”. Aquesta circumstància va fer que se sentís estranyament desproveïda de models a seguir com la noia més alta de la classe.
Aquesta és potser la raó per la qual reconeix que al seu cap ha tingut constantment pensaments negatius sobre el seu aspecte. Explica que hi ha hagut molts matins en què, en el moment d’encendre el llum del lavabo i veure’s al mirall, “desesperadament voldria apagar-la”.
També confessa una baixa forma emocional durant l’epidèmia. Va mantenir la seva tasca en discursos virtuals, tot i que en privat li era difícil experimentar esperança i que ella podia marcar diferències.
Però aquí sorgeix l’escriptura, com “un mitjà que em permet navegar per les meves emocions i modelar-les fins a donar-los una forma profitosa”. Fruit d’aquesta tasca sorgeix Con luz propia. No s’espera que sigui com Becoming (La meva història,
en català), el seu debut literari publicat el 2018, encimbellat com el llibre de memòries més venut de tots els temps. Almenys 17 milions a nivell global.
Aquesta obra acabada de publicar no és una continuació de l’anterior. Més aviat és un llibre personal d’autoajuda que va sorgir de la combinació de dos factors. En primer lloc, la famosa frase que va dir a la convenció demòcrata del 2016 a Filadèlfia, “Com més baix cauen ells, més ens elevem nosaltres”, que va fer de Michelle Obama una autoritat moral per a molts nord-americans davant els insults i la discòrdia que disseminava Donald Trump.
L’altre vímet és la gira que va fer per a la presentació de La meva història, amb estadis que van penjar el tot venut, ciutadans que volien veure-la i escoltar-la perquè consideraven que compartia i entenia les seves lluites quotidianes. Això la va portar a reflexionar sobre el que es requereix per navegar en èpoques turbulentes.
Con luz propia intenta ser una guia pràctica per ajudar la gent i aprendre a fer front a l’adversitat, siguin els prejudicis, la pandèmia, el racisme o els menyspreables pensaments de Trump quan va entrar a la Casa Blanca. Segons la seva definició, el llibre pretén oferir als lectors “un cop d’ull a la meva caixa d’eines personal”, les estratègies que fa servir per estar “més còmoda, menys paralitzada davant la incertesa”.
El volum ofereix deu tècniques per a aquesta finalitat. Com assenyalen les ressenyes, aquests consells, que poden sonar trivials, no són embafadors, perquè Obama és molt honesta sobre les seves pors, els seus errors i els seus defectes massa humans.
Així descriu com de fora de lloc se sentia, com una rara estudiant afroamericana a la prestigiosa Universitat de Princeton a la dècada dels vuitanta i com al menjador no podia deixar d’ob
Al cap de poc més d’una setmana de publicar-se, ‘Con luz propia’ s’enfila a la llista de ‘The New York Times’
sessionar-se pels pensaments que suposava que passaven pel cap dels altres: “Mira la noia negra, buscant un seient”. Admet que aquest tipus d’ansietat “pot ficar-se a la teva ment si l’hi permets”.
Quan va arribar a ser la primera dama, Obama comprenia molt bé aquests sentiments de ser “l’altre”. Els seus pensaments són matisats i mai prescriptius. Parla del que li ha funcionat a ella.
Al capítol El poder de lo pequeño, explica com, quan el món sembla aclaparador, les petites victòries poden ajudar. Ella va recórrer a teixir. “Sacsejada per l’enormitat de tot el que estava succeint, vaig necessitar que les meves mans m’introduïssin en el que era bo, simple i realitzable”. Obama va ser una autodidacta en aquest terreny, amb l’ajuda de YouTube.
No és la primera vegada que una primera dama ofereix els seus consells. Durant 20 anys, Eleanor Roosevelt va escriure columnes sota el títol Si me preguntas, en què oferia suggeriments sobre política, cultura i fins i tot en assumptes romàntics.
Les columnes es van publicar en dues revistes (Lady’s Home Journal i McCall’s) a mitjans del segle passat, però eren el producte de la seva autora i de la seva època. Es caracteritzaven per ser pràctics i meditats i, al seu torn, reservats. Roosevelt no va obrir als lectors l’interior de la seva ment ni la seva vida privada. Hi ha coses que una ha de mantenir per a si mateixa, es deia.
Tot i això, la literatura de Michelle Obama parteix de la seva pròpia experiència i emocions. La seva decisió d’escriure aquest llibre s’observa com una posició inusual de ser una veu moral i una guia i, a més, un manifest de la seva cursa post Casa Blanca, a la qual tindria possibilitats de tornar com a amfitriona si anunciés la seva disposició a ser candidata demòcrata, cosa que rebutja i descarta.
Després de ser el bastió del president Obama, ella desenvolupa una marca particular, amb més pes que una etiqueta d’estil de vida i més personal que una identificació política.n
El seu segon volum no és una continuació de ‘La meva història’, el llibre de memòries més venut que es recorda