Leibovitz, Musk i Trump
La fotografia d’Annie Leibovitz en què es veu Lionel Messi jugant a escacs amb Cristiano Ronaldo sobre un bagul i una maleta de Louis Vuitton és, sens dubte, una de les millors fotos comercials de la història. Messi juga amb negres i sembla pensar com fer-li un escac i mat al portuguès, mentre que CR7, pensatiu, intenta defensar el seu rei amb una reina, un alfil, una torre i tres peons, les mateixes peces que l’argentí. Messi juga amb negres i l’astre lusità amb blanques. La fotografia és perfecta. La llum, les tonalitats grisenques i blavoses, la postura dels dos jugadors... tot sembla tan perfecte... és el segell Leibovitz.
Malgrat ser un admirador de la fotògrafa de Connecticut, no havia entrat mai en el seu compte de Twitter, @annieleibovitz. El perfil només conté una fotografia per a l’avatar, i la frase “American Portrait Photographer”. El compte es va obrir el juliol del 2009, té 144.774 seguidors. La titular de @annieleibovitz no segueix ningú. No entenc com he estat tants anys sense seguir Leibovitz. En el moment en què he tocat el botó de seguir-la, Twitter acaba d’anunciar que restaurarà el compte de Donald Trump.
Elon Musk, en plena batalla amb els seus empleats i milions d’usuaris, acabava de donar les dades de l’enquesta sobre si admetia l’expresident. De 15.085.458 milions de vots, el Sí va obtenir un 52% dels vots. “Vox Populi, Vox Dei”, va escriure Musk (la veu del poble és la veu de Déu). No sé a quin Déu es referia Musk, però la veritat és que en qüestió de minuts vaig poder observar el millor de Twitter, el compte de Leibovitz i el raig cultural i icònic del seu treball, i el pitjor: l’anunci que el colpista i perillós Trump podria tornar a la xarxa.
Durant les últimes setmanes he seguit el debat de Twitter. He vist com persones que han criticat Musk han abandonat la xarxa, com d’altres han dit que l’abandonaran, i uns quants més que, tot i estar en contra del propietari de l’ocellet blau, han dit que hi continuaran inscrits per compartir coses positives i per lluitar obertament contra personatges com Trump.
Sempre he estat en contra dels colpistes, i una xarxa que els ofereix empara i possibilitat de llançar els seus missatges d’odi no és recomanable. No se si suportar aquesta situació, a canvi de veure molts altres comptes els titulars dels quals envien missatges d’entreteniment, bondat, pau i coneixement. Aviat, igual que molts de vostès, hauré de prendre una decisió.c