“On arribin ells, hi arriben elles”, diu la primera presidenta d’un club de rugbi
Lliçó d’esport i de vida als despatxos i el camp de la centenària UE Santboiana
Aurora bravo codirigeix la gestoria fiscal i jurídica Aumart, de sant boi de llobregat, on tota la plantilla està integrada per dones. De vegades truca algun client despistat i demana parlar amb el director. “el director és directora”, li responen. i, a partir d’ara, també presidenta: l’Aurora s’ha convertit en la primera dona al timó d’un club de rugbi de la Divisió d’Honor, la ue santboiana.
no ha estat jugadora d’aquest esport, però l’estadi baldiri Aleu és l’epicentre de la seva vida. Aquí juga la santboiana, el club degà d’espanya, amb més d’un segle d’història i l’actual campió de lliga. l’Aurora va néixer a morón de la Frontera (sevilla) i va arribar a aquesta localitat del baix llobregat el 1971, quan tenia 9 anys. la família es va instal·lar al carrer Cerdanya, adjacent a l’estadi, on el seu germà va començar a jugar.
Pedro bravo va ser un mig melé que va arribar a la selecció espanyola i que quan va penjar les botes es va passar a la banqueta. Amb ell d’entrenador, el seu club va obtenir el triplet: lliga, Copa i Copa ibèrica. la seva frase totèmica era: “vinga, nois, avui és un gran dia per jugar a rugbi”. Però l’Aurora no només va ser la germana d’un gran jugador i entrenador. Amb el temps es convertiria a més en esposa, mare i tieta de jugadors de rugbi.
Albert malo és una llegenda de l’oval i d’aquest club. Ha jugat a nova Zelanda, ha disputat un partit amb els veterans dels All blacks i ha participat en una haka. Cada vegada que protagonitza un reportatge elogiós, i en són molts, truca per donar les gràcies al periodista i sempre diu el mateix: “soc qui soc gràcies al meu germà de club, Hèctor massoni”. l’Hèctor, que també va ser internacional i tècnic, era el marit de l’Aurora.
la frase de l’Hèctor era: “Jugar a rugbi és un plaer”. va ser un home de club, fins i tot quan es va retirar. va fundar una empresa de jardineria que l’obligava a matinar moltíssim, però quan acabava la seva jornada laboral anava al baldiri Aleu a donar un cop de mà. De vegades l’Aurora s’enfadava amb ell perquè arribava tard a casa i li deia de broma: “A veure si et creus que t’enterrarem amb la bandera de la santboiana”.
Avui és l’Aurora qui arriba tard a casa perquè dedica tot el
“La pilota oval t’ensenya a aixecar-te quan caus, siguis home o dona”, diu Aurora Bravo
temps que pot al club. És l’única presidenta entre els 13 clubs de la Divisió d’Honor. “el rugbi no és ni un esport per a brètols ni un esport només per a homes. Aquí, tant si ets home com dona, aprens a aixecar-te quan caus”, explica mentre les categories infantils s’entrenen a la gespa artificial del baldiri Aleu. nenes i nens juguen i competeixen junts fins als 16 anys.
“on arribin ells, hi podem arribar nosaltres”. Quan li pregunten per què el rugbi pot aportar tant a les dones, la presidenta de la ue santboiana pensa en una foto del seu germà: “en Pedro està passant la pilota i se’l veu literalment volant. Aquest esport t’ensenya això. A volar”. i a viure i a saber mirar als ulls la mort. malauradament, dos dels homes més importants de la seva vida, el seu germà i el seu marit, ja han mort.
Tots dos se’n van anar amb 55 anys. i tots dos sabien que es morien. en Pedro el 2015, d’un llarg i agònic càncer de pulmó. l’Hèctor, el 2018, d’un fulgurant càncer de pàncrees. el primer deia: “Això és com un partit, sé com s’acabarà, però no conec el rival”. També es vanagloriava del seu últim diagnòstic: “malalt que es resisteix a morir”. lluitar fins al final, malgrat que sàpigues que perdràs. Això és el rugbi.•