La cultura es protegeix pel descontrol de Twitter després de l’arribada d’Elon Musk
El sector emmagatzema les publicacions a la xarxa social per si desapareix
Quan fa uns dies Agustín Paz, responsable de xarxes socials i esdeveniments en línia de Penguin Random House, va parlar amb La Vanguardia sobre un hipotètic escenari en què Twitter no existís, es va mostrar convençut que això no passaria. “Almenys, no en un futur pròxim”. Tot i això, reconeixia que, “com a acte de prudència”, Penguin España s’ha descarregat l’historial de tuits de tots els comptes que gestionen, “perquè, si arriba a passar, no és perdés tota la feina i es pogués acreditar i traslladar a una altra xarxa social”. Amb aquesta acció, Paz evidencia com és d’important pel grup i les seves editorials ser present al panorama digital, i admet que “avui dia no es concep l’opció de no tenir xarxes. Se’ns menjaria la competència i perdríem la nostra manera més directa d’interactuar amb els nostres lectors”.
El que durant la xerrada Paz qualificava de “mesura una mica extrema però previsora”, s’ha convertit l’última setmana en l’habitual entre usuaris. Moltes persones reconeixen que estan prenent precaucions i que han sol·licitat a l’empresa que ara dirigeix Elon Musk que els enviïn un informe amb la feina que han fet. Una informació que també ha demanat Jordi Araz, responsable de producció i de les xarxes socials del teatre Aquitània. “Recordo que quan vaig entrar a Twitter fa uns dies vaig pensar que tot s’havia convertit en apocalíptic. Semblava que la xarxa cauria en qualsevol moment. Davant aquest escenari, vam decidir descarregar-nos l’historial. Per nosaltres Twitter és una eina molt important, ja que no només ens permet parlar amb el públic, sinó també informar de les obres de la cartellera i de les promocions vigents”.
L’equip que pilota el web i les xarxes socials de la divisió editorial del Grup Planeta, coordinat per Nahir Gutiérrez, també reconeix a aquest mitjà que està pendent del caos desfermat des que el magnat es va posar al capdavant de l’empresa. Tot i això, insisteix, “no ens correspon a nosaltres parlar sobre la desaparició d’una xarxa. El món va canviant, i el de la comunicació, encara més. Passi el que passi, el que es manté inamovible és l’objectiu de PlanetadeLibros, que és buscar a través de les xarxes socials el camí per fomentar la lectura i fer arribar els llibres a nous lectors”. Amb tot, Gutiérrez recorda que, malgrat que Twitter és un canal per on connecten amb molt de públic, “el vídeo és el format estrella”, i hi estan centrant part dels recursos, però, adverteixen, “no és el mateix crear un vídeo per a Youtube que crear-lo per a TikTok”. Planeta va ser el primer gran grup editorial que va començar en aquesta plataforma. “Vam veure l’oportunitat de connectar amb els nostres lectors més joves. Com al seu moment van aparèixer els booktubers a Youtube, TikTok ens ha portat els booktokers. Ens agrada pensar que en cada nou format sempre hi ha un espai que posa els llibres al centre”.
Si hi ha un terreny en què aquesta xarxa social es converteix en la reina, és el musical. Artistes i discogràfiques han sabut aprofitar l’atractiu i implantar l’app, no només com una manera de promocionar cançons, sinó, també per presentar àlbums i fer concerts. Una mostra d’això és Rosalía, que va ensenyar a l’audiència en exclusiva l’àlbum Motomami per aquest canal. La catalana no només va trencar esquemes a l’hora d’adaptar les lletres –moltes són un gest cap a l’argot juvenil i el llenguatge que es fa servir a les xarxes–, sinó també amb aquesta nova manera de presentar el xou que triomfa entre la generació Z i, cada vegada més, entre els veterans, ja que molta gent es va descarregar l’aplicació per gaudir de l’espectacle. Paul Hourican, cap d’operacions musicals de TikTok al Regne Unit, recorda a La Vanguardia que l’estudi The power of TikTok, elaborat per Kantar, reflecteix que “un 67% dels usuaris mundials de la plataforma tenen més de 25 anys. Aquestes dades han engrescat artistes molt diferents a unir-se a la plataforma, com ara Led Zeppelin, U2 i, fins i tot, Raphael”.
Des de fa anys, les xarxes també són un planter de veus fresques. Com per exemple Leo Rizzi, que la seva carrera va començar a TikTok quan va publicar Amapolas. La melodia va acabar agradant tant que es va fer viral i les discogràfiques s’hi van fixar. Ara forma part del circuit de concerts, una cosa impensable quan no existien les xarxes socials. “Abans, si no sonaves a la ràdio, no triomfaves mai al món de la música. Ara, els artistes tenen moltes més vies per donar a conèixer els seus temes”, diu Karin Herrero, dj i presentador de Los 40. •
Editorials i teatres sol·liciten a la xarxa l’historial de tuits per traslladar-lo a una altra si calgués