L’artista que pinta l’emergència climàtica
Lazkano ha anat fins a l’Àrtic i els Alps per reflectir la crisi climàtica: “A través de les emocions, l’art ajuda a conscienciar”
El pintor Jesús Mari Lazkano va sentir l’impuls de reflectir l’impacte de l’home sobre el medi natural quan vivia al paradigma del món urbà, Nova York. Es va acostar a una comunitat científica amoïnada pel canvi climàtic, i la seva mirada es va transformar. Els dos últims projectes artístics l’han portat a l’Àrtic i al Mer de Glace, als Alps, per retratar “un món que se’n va”, però convençut que l’“art pot ajudar” a conscienciar sobre el que passa al planeta.
Exponent de la pintura realista, Lazkano és un dels artistes més coneguts del País Basc. La seva obra ha viatjat per mig món i als seus quadres ha retratat ciutats que ha conegut a fons, com ara Nova York, Chicago i Roma. També entorns més pròxims, com ara la ria de Bilbao i paisatges de la costa basca.
La naturalesa sempre ha estat present a les seves pintures, però ha adquirit gradualment més protagonisme. Ara, va acompanyada d’un elogi per la situació climàtica que amenaça el medi natural. La premissa és que “l’art pot ajudar a conscienciar a través de les emocions”. “Els científics estan amoïnats per si són capaços de transmetre i divulgar el que passa al planeta. Les dades són molt fredes, i és aquí on crec que l’art pot ajudar”, explica Lazkano.
De l’ estada a Nova York, gràcies a un any sabàtic a la feina com a professor a la Universitat del País Basc, va néixer un viatge a l’Àrtic i un projecte en què, en les diferents ramificacions, està treballat des de cinc anys: “A partir de la meva relació amb científics de la Universitat de Colúmbia vaig començar a aprofundir en aquest tema. Després em va sorgir l’oportunitat d’anar fins a l’Àrtic en veler, amb científics i més artistes ”.
Durant un mes, Lazkano no va veure cap altra llum que la de les illes Svalbard, arxipèlag noruec molt pròxim al pol Nord. Pintava des del matí fins que es feia de nit. Un fotògraf i un cineasta britànic l’ajudaven a recopilar material per no perdre detall d’un univers on els canvis passen de manera dramàtica.
D’aquesta experiència van sortir els quadres que ara exposa a la Galeria Altxerri de Sant Sebastià i que espera poder portar a altres galeries. També en va sortir Artiko, un curtmetratge documental de 17 minuts elaborat amb l’ajuda del realitzador Josu Venero i del bertsolari Xabi Paya, que es va encarregar del guió. Una visió poètica de la seva estada a les illes Svalbard que ha estat premiada a diferents festivals internacionals.
El projecte que ara té en marxa també va néixer de l’impacte que va suposar la seva visita a l’Àrtic. La destinació ara és la
L’últim projecte l’ha portat a la Mer de Glace, una glacera que ha perdut 115 metres d’alçària en 35 anys
Mer de Glace, a prop del Mont Blanc. Un mar de gel que, com els paisatges de l’Àrtic, desapareix. La glacera ha perdut 115 metres d’alçària en 35 anys. Lazkano ho vol explicar a través de l’art, amb un curtmetratge fet a partir de pintures i amb la tècnica stop-motion. “Vull aportar alguna mena d’atracció emocional perquè siguem més conscients del que passa”.
Aquesta tardor, a més, publica un nou llibre: Maldita pintura, 1001 ideas para amarla y entenderla. Una obra amb afany divulgatiu en què reflecteix la seva experiència de quatre dècades en la docència universitària i la seva visió de l’art, un àmbit en què atorga importància a la responsabilitat social de l’artista.•