La selecció fa bona olor
Espanya ha golejat escandalosament Costa Rica i ha tutejat Alemanya en els dos partits que han jugat al Mundial. El nivell de la selecció ha estat alt, i s’ha acostat al del Brasil i França, els dos equips amb més bona pinta de tots els que s’han vist a Qatar. El grup de jugadors comandat per Luis Enrique, que ja va deixar bona boca a l’Eurocopa, confirma la reaparició a l’elit, missió que es va encomanar a l’entrenador asturià quan va agafar la roja l’estiu del 2018.
Espanya venia llavors de perpetrar un Mundial calamitós, amb Fernando Hierro de tècnic improvisat que treia aigua del vaixell que havia deixat a la deriva Lopetegui. Rússia va derrotar a vuitens de final una selecció tristíssima, que jugava una altra vegada amb termes passats de moda que evocaven l’esforç i l’entrega de Sergio Ramos per sobre de la delicadesa d’Andrés Iniesta. Tant va ser així que en aquella eliminació Hierro va deixar d’entrada el d’Albacete a la banqueta, en una decisió afavorida pels mitjans que fan pudor de ranci, en part, els que avui no suporten Luis Enrique.
Quan la selecció fuig de la naftalina i es desenganxa de les temptacions que fan pudor d’habitació tancada, sol volar. Va passar en el període màgic del 2008 al 2012, i aquest aroma de perfum sofisticat va guanyant presència en l’ambient actual. Almenys el fil argumental torna a ser l’adequat.
Luis Enrique, malgrat que aquella manera de ser de vegades esquerpa pot fer pensar el contrari, ha tingut sempre com a entrenador una clara vocació modernitzadora. Li agrada tocar-ho tot, prendre decisions trencadores. No només perquè aixequi una bastida per veure millor els entrenaments, o per col·locar petits auriculars als jugadors per donar-los la tabarra a les sessions, ni tan sols per endur-se a Qatar pantalles gegants o per convertir-se en un streamer de la nit al dia...
El tema va molt més enllà. Al Barça va saber verticalitzar l’equip quan va entendre que amb Neymar, Messi i Suárez a dalt les transicions des del centre del camp s’havien d’accelerar. Va guanyar el triplet. A aquesta Espanya l’ha col·lectivitzada, l’ha dotada una altra vegada de pes al mig del camp, després de posar Pedri com a cap d’operacions i formar triangle amb dos blaugrana més, Gavi i Busquets, una aposta que no és pas casualitat. Hi ha cap selecció que, davant les emboscades de l’adversari pressionant ben amunt, tregui la pilota des de darrere amb més elegància i eficàcia que l’espanyola? Negatiu. No és cap casualitat que Rodri jugui de central amb Laporte, en una decisió que comporta riscos, però que descriu un entrenador intrèpid i de manual d’instruccions avantguardista.
No se sap què farà Luis Enrique quan acabi el Mundial, si hi continuarà al capdavant o no, però ja es pot dir que aquesta selecció fa olor de nou, no com la que va heretar.n
Espanya ha golejat escandalosament Costa Rica i ha tutejat Alemanya