La resiliència d’Alba
El lateral esquerrà, que va recuperar la confiança al Barça, dona el gol a Morata contra Alemanya i repeteix l’assistència del primer dia a Qatar
Una de les paraules preferides dels futbolistes joves, moderns i amb alguna inquietud és resiliència. S’ha convertit en un clàssic de l’autoajuda. Algun jugador fins i tot se l’ha tatuada i l’ensenya a la mínima oportunitat. No se sap si Jordi Alba té tatuatges, però el defensa de l’Hospitalet fa una temporada que es sobreposa a totes les circumstàncies adverses. No hi ha cap obstacle que el pugui enfonsar ni desestabilitzar. Passi el que passi, arribi el que arribi, és igual el que tingui davant, Alba sempre torna, reapareix, treu el cap i s’acaba imposant. Amb el Barça i al Mundial.
A l’agost no les tenia totes amb si el lateral esquerrà, de 33 anys. Al Camp Nou acabava de fer eclosió Alejandro Balde alhora que es fitxava Marcos Alonso, procedent de la Premier, per posar més competitivitat en la seva posició. I Alba es va ressentir. Es va estar gairebé dos mesos sense ser titular a la Lliga amb Xavi. Alhora, el futbolista va lamentar que s’hagués assabentat per la premsa que el club blaugrana havia trucat a diferents portes per veure si algú estava interessat en un dels seus capitans. L’Inter es va mostrar receptiu. Però Alba no va voler saber res de la possibilitat de fer les maletes.
El panorama a l’equip de la seva vida, on és el desè que més vegades ha defensat la samarreta, quan faltaven menys de quatre mesos per a Qatar, no era el més animat. Però Alba ha vist la llum. Va saber sortir del túnel. La plaga de lesions que va assolar la defensa del Barça li ha tornat el paper de protagonista. Balde s’ha vist obligat a jugar constantment a la dreta, i Alonso ha hagut d’ajudar com a central d’emergència. I el de l’Hospitalet ha tornat pels seus furs.
Finalment, els 12 partits (de 20 de possibles) disputats el van portar al Mundial, on en principi havia de lluitar per la titularitat amb José Gayà. Però el jugador del València va abandonar la concentració per lesió. Luis Enrique va trucar a Balde per substituir-lo. El jove blaugrana encara era sub 21. Per això, Alba, que ha donat bons consells al seu company, reforçava la seva plaça.
I això que els inicis de Luis Enrique a la selecció no van ser fàcils per ell, perquè l’asturià va voler provar altres alternatives. Però aquí també el va convèncer. I no ha faltat a cap dels últims sis grans tornejos: aquest és el seu tercer Mundial, després de jugar tres Eurocopes més.
Una altra vegada, contra pluja i vent, l’esquerrà s’ha mantingut ferm. Després, al camp es deixa notar. Al debut contra Costa Rica va estar desequilibrant. Va donar l’assistència del 2-0 a Asensio amb una d’aquelles passades rases al punt de penal que va perfeccionar com a soci d’honor de Leo Messi. Després va provocar un penal de Duarte perquè Ferran marqués el 3-0 abans de la mitja hora.
Alba està en un bon estat de forma. Ho va demostrar defensant Gnabry i prodigant-se en atac pel seu carril. Es va associar bé amb Olmo. I en una jugada en què va desdoblar l’extrem va arribar el gol. Aquesta vegada Alba va canviar la centrada. No va ser cap enrere, sinó que va buscar l’espai entre la defensa i el porter. Aquí es crea molta indecisió al contrari. Neuer no es va atrevir a sortir i Süle també va dubtar. “En Jordi ha fet una passada fantàstic”, va reconèixer Morata.
Casualitat, l’empat alemany va arribar una vegada que Alba va ser substituït, després d’un xoc amb Füllkurg, molt més fornit que ell. Tot i això, el lateral, que contra el Japó arribarà al matx número 90 amb la roja, es mostra optimista. “La confiança està intacta. És la línia que cal seguir. Estem fent una bona feina. Ser primers de grup és l’objectiu. Cal continuar i mirar de guanyar el Japó. Depenem de nosaltres per passar”, va receptar. Amb resiliència ningú no guanya Alba.c
Tres mesos abans del Mundial va haver de conviure amb l’eclosió de Balde i el fitxatge de Marcos Alonso