“M’encanta la ‘retranca’ que té Luis Enrique amb la premsa”

Gairebé se l’ha d’enxampar, amb tanta feina que té la polifacètica Judit Martin (l’Hospitalet, 1976). Els papers habituals al Polònia,

les improvisacions a l’Està

passant i l’obra de teatre que prepara... I ara afegeix a Versió RAC1 les transmis

dels partits del Mundial donant vida a la Vane, la Nunú i Sara la tarotista.

És irònic: una humorista enfeinada pel futbol.

Qui m’ho havia de dir... Perquè no tinc ni idea de futbol. No m’ha interessat mai, i a casa no n’hem vist. L’única època que em va interessar una mica va ser la de Guardiola.

Com es prepara els papers per parlar de futbol?

M’he fet una llista dels jugadors perquè amb la Vane comento els looks, si estan bons o no, però no conec ningú. Només el Jordi Alba, i em sona el Petri...

Qui?

El Pedri, perdó! Que està liat amb la Tània de la Isla de las Tentaciones... És de Terrassa, oi? No, no! Canari!

Per la gent de la faràndula, el futbol és...

El gran enemic! Per nosaltres, és una gran putada, perquè depenem tant del futbol... Quan hi ha partit no podem fer funció, o saps que en vindran quatre.

Qui l’inspira una imitació en el futbol?

Al’ Està passant em va tocar fer de Pedri. Tots em semblen tan imitables... Tots segueixen el mateix patró, parlen de la mateixa manera, tenen perfils molt avorrits. Faria aquell andalús que fa acudits, el Joaquín, perquè és diferent.

Com l’humor de Luis Enrique. Li agrada?

Em diverteix molt. És dels meus entrenadors preferits. Per la retranca que té, per com parla i pel pingpong que té amb els periodistes. I a més, sempre té un punt d’honestedat, sense filtre, enmig d’aquest discurs gris que envolta el futbol. És una mina, i el més divertit amb diferència.•