EL GOVERN XINÈS INTENTA FRENAR LES PROTESTES
Desplegament policial i barreres als escenaris de les protestes del cap de setmana
Un gran desplegament policial als llocs més conflictius i la censura activa en xarxes socials són, ara per ara, les mesures que ha pres el Govern de Xi Jinping per provar de frenar les protestes que van començar el cap de setmana i que ahir es van estendre a Hong Kong. A la foto, manifestants contra les restriccions sanitàries a Pequín.
Després de les onades de protestes ciutadanes contra la política de covid zero del cap de setmana, les autoritats xineses van respondre ahir amb un visible desplegament de seguretat als punts més conflictius, amb més censura i llançant pilotes fora després de donar la culpa dels fets a “interessos ocults”.
La mobilització va arribar ahir a Hong Kong, escenari de la gran contestació prodemocràcia que va fer eclosió el 2019. Desenes de persones es van manifestar en silenci al districte financer de la ciutat i d’altres tantes a la Universitat Xinesa de Hong Kong. Allà, amagant el rostre per evitar ser identificats, els estudiants van cridar: “Fes front a la dictadura, no siguis esclau”. Un jove procedent de Xangai que exhibia un foli en blanc, objecte símbol d’aquestes protestes –sense cap lema escrit, per evitar acusacions–, deia: “He esperat molt
Hong Kong s’afegeix amb dos petits actes a la contestació contra la política de covid zero
temps per parlar abans no n’he tingut ocasió”.
A Xangai, on dissabte a la nit es van sentir consignes contra el Partit Comunista i el seu líder, Xi Jinping, els agents van erigir una muralla de grans barreres blaves al llarg de la via principal on es van congregar els manifestants i van ordenar el tancament de comerços i locals de restauració del voltant. Segons l’agència France Presse, almenys dues persones van ser arrestades en aquest mateix lloc per “no haver obeït les disposicions” dels agents, que també van ordenar a diversos transeünts que esborressin les fotos que havien fet. El dia anterior, allà mateix hi ha
via hagut diverses detencions, entre les quals la del periodista de la BBC Ed Lawrence, que va denunciar haver estat “agredit i trepitjat per la policia” mentre havia estat retingut durant diverses hores.
El desplegament policial també es deixava notar al voltant del riu Liangma, a Pequín, on diumenge es van registrar les manifestacions més freqüentades de la capital. Portant folis blancs a la mà, convertits en el símbol d’aquesta protesta, desenes de persones van cridar fins a altes hores de la matinada consignes com “No més confinaments” o “No volem PCR, volem llibertat”.
Mentrestant, els encarregats de la prestigiosa Universitat Tsinghua de Pequín, testimoni diumenge d’una nombrosa mobilització estudiantil, van anunciar un simposi sobre la pandèmia i van oferir un autobús gratuït per ajudar els estudiants a tornar d’hora a casa abans de les vacances, novetats que van ser acollides amb escepticisme. “El centre tem que els joves causin
Censura a les xarxes socials per esborrar tota imatge o referència a les manifestacions
problemes, per això els dona vacances anticipades. Tenen por del moviment estudiantil”, va assenyalar un dels comentaris a Weibo, el Twitter xinès.
La censura estatal s’ha aplicat amb tenacitat per provar d’esborrar qualsevol imatge o referència a les mobilitzacions. Per burlar-se de les seves tisores, els internautes van recórrer a l’enginy i la ironia amb missatges en positiu o sense crítica aparent que, tot i això, són interpretats com una mostra de descontentament.
Tots aquests actes de desobediència civil, els més importants de les últimes dècades, subratllen l’afartament i la frustració creixent que una part considerable de la societat xinesa sent cap a la política de covid zero. Després de gairebé tres anys de controls, que la gran majoria de la població ha acceptat com un mal necessari per evitar les altes xifres de morts registrades en altres països, la situació s’ha deteriorat notablement els últims mesos, sobretot a partir del confinament de Xangai a la primavera.
Des d’aleshores, una miríada de tragèdies –27 persones mortes en un accident d’autobús mentre eren traslladades a un centre de quarantena, la mort d’un nadó que no va ser atès a temps per les restriccions...– han avivat el descontentament. La mort de deu persones dijous en un incendi a Urumchi, on les mesures de confinament van entorpir la tasca dels bombers, ha estat l’espurna.
Durant les protestes del cap de setmana, els xinesos han demanat majoritàriament la fi de les restriccions al crit de “Volem lli
bertat!”, “Obriu la Xina!” o “No volem més PCR!” amb referència a l’obligatorietat de sotmetre’s a aquest tipus de tests diverses vegades per setmana. Així mateix, alguns han demanat democràcia o un Estat de dret, així com llibertat de premsa o el final de la censura en línia.
Preguntat sobre l’origen de les protestes, el portaveu d’Exteriors, Zhao Lijian, només va dir ahir que “a les xarxes socials hi ha forces amb motius ocults que relacionen aquest incendi (a Urumchi) amb la resposta local a la covid”. Les seves paraules van trencar el silenci mantingut pels mitjans de comunicació estatals. Només algunes notícies
referència a la difícil situació pandèmica que viu el país, on ahir es va tornar a batre per cinquè dia consecutiu el rècord de contagis, amb 40.347 positius més, i a la necessitat de mantenir els controls.
A falta de saber si es tracta d’una explosió de descontentament puntual o si és el principi de més mobilitzacions, el que es va viure el cap de setmana suposa un repte de primer ordre per al Govern de Xi Jinping, que ha fet de la política de covid zero un dels pilars fonamentals de la seva legitimitat política.
Segons diversos analistes, Xi Jinping s’enfronta ara a un dilema de difícil solució. D’una banda, una relaxació sobtada dels controls podria desencadenar un augment sobtat de les morts per covid –sobretot en els col·lectius més vulnerables– i el col·lapse del sistema sanitari, perills de què les mateixes autoritats adverteixen des del principi per justificar les seves restrictives polítiques. D’altra banda, la continuïtat de la seva política sense variacions o una onada d’arrestos i càstigs contra els crítics corre el risc d’avivar el descontentament i de provocar noves mobilitzacions de resultat incert.
“La gent ha arribat a un punt d’ebullició perquè no hi ha hagut una direcció clara sobre com s’ha de posar fi a la política de covid zero. El Partit Comunista ha subestimat la ira de la gent”, va assenyalar Alfred Wu, expert a la Xina de la Universitat Nacional de Singapur, a l’agència Afp.c