Canberra despenalitza les drogues
La capital australiana permetrà petites quantitats de cocaïna, MDMA i heroïna
Probablement al lavabo del restaurant s’ha esnifat cocaïna i segurament aquell treballador d’aquella firma de moda n’ha tastat una mica. Malgrat que la tinença de drogues és il·legal a Austràlia, la National Household Survey del 2019 revela que 3,4 milions d’australians han consumit drogues els últims 12 mesos i un 43% han pres drogues almenys un cop. Això significa que 9,8 milions dels 25,8 que viuen al país han provat la cocaïna, el cànnabis o l’heroïna durant la seva vida. L’Assemblea del Territori de la Capital va aprovar dijous una nova normativa sobre l’ús de drogues que descriminalitza tenir-ne “petites quantitats” i substitueix el delicte penal per una notificació semblant a una multa de trànsit. Serà de 100 dòlars (uns 66 euros), com des del 1992 ja passa amb el cànnabis, i si no es paga el Govern proposa participar en programes de salut.
“La llei pretén reduir les condemnes penals per delictes de drogues –assegura un portaveu del Departament del Govern d’ACT (Australian Capital Territory) a aquest diari– reemplaçant-les amb notificacions o programes centrats en la salut que millorin les perspectives dels habitants de Canberra que amb la legislació actual tindrien una condemna”. El text ha tirat endavant amb els vots dels Verds, que finalment han donat per bona la proposta laborista. Ara comença un “període de transició” fins a l’octubre del 2023, quan la nova legislació entrarà en vigor. D’aquesta manera el Govern pretén eliminar els antecedents penals en una reforma semblant a la que va fer Portugal a començaments dels 2000 i que el 2016 li va valer els elogis de Wener Sipp, president de la Junta Internacional de Fiscalització d’Estupefaents. “Tenim prou evidències que declarar il·legals certes substàncies no acoquina a qui vol crear-les, consumir-les o vendre-les”, assegura Ana Olsen, professora de Fonaments Socials de la Medicina a la Universitat Nacional Australiana. Segons la seva opinió, la “guerra contra les drogues” no ha funcionat.
La legislació actual preveu 158 substàncies com a il·legals amb multes que arriben als 8.000 dòlars australians i penes de fins a dos anys. Amb la nova llei s’estableixen com a “petites quantitats” fins a 1,5 grams de substàncies com amfetamines, cocaïna, heroïna (un gram), metamfetamina, MDMA o psilocibina, el principi al·lucinogen dels bolets. Per al cànnabis seran 50 g en sec i 150 g en plantes, i per a l’LSD, 0,001 grams. El text definitiu aprovat per l’Assemblea ha reduït algunes quantitats. Segons l’opinió d’Olsen, si els límits són massa baixos, no canviarà la situació per als més vulnerables. Però segons el Govern les xifres s’han basat en les dades de l’Informe d’èxtasi i drogues relacionades i el Sistema de report de drogues il·lícites, així com en consultes amb la policia o els serveis de Salut.
Un procés insuficient per als liberals de l’oposició, que en seu parlamentària van assegurar que portarà “narcoturisme” i “caos”. “No és tan senzill com entrar en un 7Eleven i dir ‘voldria una mica de cànnabis’ –respon Devin Bowles, conseller delegat de l’Associació de l’Alcohol, el Tabac i Altres Drogues al territori de la capital–. La idea que la gent anirà d’un estat a l’altre per pentinar els carrers buscant drogues em sembla ridícula”.
En la comissió parlamentària prèvia a la llei, Bowles va citar l’antic inspector de la Policia Federal, Mick Palmer, que el 2018 reconeixia que “contràriament al pensament habitual, l’exercici de la llei té un impacte molt petit en el mercat de la droga”.
“Austràlia podria millorar molt l’efectivitat de les seves polítiques canviant el focus, reduint
Els liberals de l’oposició creuen que la mesura portarà “narcoturisme” cap a la capital australiana i “caos”
l’atenció al subministrament i centrantnos en la reducció del dany i la demanda”, conclou Bowles. “No esperem que tingui cap cost addicional –assegura el portaveu del Govern–. L’ACT inverteix més de 22 milions cada any en tractaments i reducció dels danys per alcohol i altres drogues”. El pressupost de 2022-2023 inclou 13 milions en reducció del dany, però en un informe sobre la Política de
Drogues de juny, s’apuntaven “recursos addicionals per a educació, sanitat i tractament”. Olsen assenyala que és un territori petit ple de “polítics i servidors públics”, però pioner en moltes reformes com en la distribució del naloxona, un fàrmac per revertir sobredosis, o amb la creació del primer laboratori d’anàlisi de drogues: “Som el banc de proves de la legislació que després s’aplica a Austràlia.”