Tenir cura dels teus
Diumenge, Manel Pérez entrevistava el president del grup Agbar, Àngel Simón. Enginyer amb les idees clares a l’estil dels de la seva professió, cantava veritats d’aquelles que en teoria cauen pel seu propi pes, però que davant els polítics sovint cauen en sac foradat. “Tenim un projecte perquè aquesta sigui la darrera sequera que afecti el consum”, deia. Això si els polítics s’hi posen com s’hi han compromès. I explicava allò que no s’explica.
Va fer el mateix exercici, concentrat, que uns dies abans jo mateix havia pogut presenciar, de la mà de Simón, per part del professor Mariano Marzo, catedràtic emèrit de la UB (Facultat de Ciències de la Terra). Ell també explica molt del que no s’explica. Que no serveix de res que l’energia sigui neta si no la pots pagar, per exemple.
I la solució? No existeix. Cal resiliència, defensa Marzo. Resiliència, la capacitat d’un individu per sobreposar-se a una situació desfavorable o de risc. No sembla que els nostres governants l’apliquin a nivell macro davant els grans reptes socials que afrontem en temps convulsos. Sí, en canvi, se l’apliquen ells i als seus partits.
El mateix diumenge, també en aquest diari, una informació d’Àlex Tort avançava el nomenament del fins ara diputat Lluís Salvadó com a president del Port de Barcelona. El republicà, pendent de judici acusat de malversació pel referèndum de l’1-O, havia estat home clau en l’equip de Junqueras i d’ell s’havien filtrat converses privades amb un alt contingut masclista i racista.
El 2018, quan es van fer públiques aquestes gravacions, tant Marta Rovira (ERC) com Ada Colau o Xavier Domènech van condemnar les seves paraules, per “inapropiades”, per “repugnants” i “incompatibles amb ocupar un escó al Parlament”. L’acta la deixarà ara per ser president del Port, amb un sou d’una mica més de 115.000 euros. Tot un exercici de resiliència que fa ERC i que demostra la importància de fer política amb xarxa de seguretat. Davant d’una situació desfavorable o de risc, els partits amb ressorts de poder saben tenir cura dels seus.
Els socialistes n’han estat mestres. ERC en vol aprendre. Junts haurà de confiar, de moment, en el front municipal, per mirar d’anar trampejant. De fet, Damià Calvet, el president sortint del Port, si pot, formarà part d’una llista de Xavier Trias a l’alcaldia de Barcelona
Salvadó al Port, Calvet amb Trias o el cas Colau són exemple de resiliència
que, abans de fer-se efectiva, ja acumula moltes esperances, alhora que molta pressió sobre l’esquena del seu líder.
Se les veuran amb Colau, resilient de mena, gràcies també a un ecosistema mediàtic que per exemple ha donat molt poca repercussió al lleig que va dedicar fa uns dies a una estudiant de la UPF.
Què n’hauríem dit d’altres! En canvi, amb ella, es va comprar de pressa el relat del seu equip segons el qual l’alcaldessa s’havia disculpat, quan els que hi eren presents no van veure la disculpa per enlloc. D’ella també es diu que la rescataran a Madrid, de ministra, si perd a Barcelona. Com sigui, ja en tindran cura. Resiliència a escala. Un clàssic.