La covid contra Xi Jinping
La Xina viu hores de creixent agitació social pel descontentament de la població després de prop de tres anys de restriccions a causa de la política de contagi zero defensada des de primera hora pel règim que encapçala Xi Jinping. aquest malestar ha fet un salt d’escala important d’ençà que, dijous passat, un incendi en un bloc d’habitatges d’Urumchi (Xinjiang) va causar deu morts i nou ferits. Parents i veïns, primer, i amplis sectors de la població, després, han atribuït aquest balanç luctuós a les mesures de semiconfinament per covid que patia la zona afectada, i que van dificultar l’accés dels bombers al lloc del sinistre i, per tant, l’operació de rescat. són incomptables els barris de la Xina on podria haver passat una cosa semblant. La tragèdia viscuda a Urumchi, al confí nord-occidental de la Xina, els sembla a molts xinesos un problema propi.
aquest esdeveniment ha generat una onada de protestes que, en pocs dies, s’han estès a les grans ciutats xineses, incloent-hi Xangai i Pequín. Hi ha hagut enfrontaments entre manifestants i policies. els que protesten ho fan exhibint folis en blanc, sense cap missatge reivindicatiu, en al·lusió a la censura imposada pel règim. Però això no ha impedit que ahir es registressin detencions. això passa quan els contagis estan disparats (més de 40.000 diaris) en un país on la vacunació entre la gent gran no ha anat al ritme europeu, on la vacuna de fabricació nacional no és gaire efectiva, i on hi ha dèficit de metges i d’ucis condicionades com cal.
La fatiga causada per les restriccions associades a la covid ja és molt gran a la Xina. Han passat gairebé tres anys d’ençà que l’organització mundial de la salut va certificar la dimensió pandèmica del virus. en tot aquest període, els xinesos han estat sotmesos a mesures de confinament estrictes, diversos tests PCr setmanals, controls electrònics i restriccions de desplaçaments. els crits de “volem llibertat!”, “obriu la Xina!” o “No volem més proves PCr!” expressen l’estat d’ànim d’una població que, a hores d’ara, creu que ja ha patit moltes limitacions, veu que en altres països es conviu amb la covid, i desconeix la data en què les autoritats decidiran alleujar la pressió. a més, la política de zero contagis està tenint uns efectes econòmics indesitjats. Per descomptat, sobre el creixement del país, que abans de la pandèmia avançava al 6% anual, i que ara no arriba a l’1%. Però també en les economies domèstiques i en el petit i mitjà comerç, que viu tancaments i caigudes de l’activitat de manera constant des del primer trimestre del 2020. actualment, l’atur juvenil a la Xina s’acosta al 20%. i les perspectives immediates de millora no són felices.
Dit això, la covid està actuant contra el règim que encapçala Xi Jinping. en les protestes que hi ha hagut aquests dies al gegant asiàtic s’han sentit acusacions directes contra el president Xi, cosa gairebé inèdita en un país sotmès a un ferri control policial, i on encara es recorda la cruenta repressió que va posar fi a la revolta estudiantil de tiananmen, el 1989.
el desenvolupament d’aquestes protestes, la dimensió que assoleixin o la severitat amb què siguin reprimides són dades difícils d’anticipar. Però sí que es pot pronosticar que difícilment Xi variarà les seves polítiques. tot i això, té un dilema al davant. si no les canvia, la línia d’atac a la covid, que li va donar bons resultats en la fase inicial de la pandèmia, ara es pot revelar inoperant i propiciar un augment exponencial del nombre de víctimes mortals, tan contingut fins ara segons fonts oficials. si les canvia, l’estratègia de zero contagis, un dels eixos de la seva política, es veurà desacreditada, cosa impensable després que, en l’últim congrés del Partit Comunista de la Xina, el criteri de Xi fos considerat pràcticament infal·lible.c
Les protestes pels efectes de la política de zero contagis situen el líder en un dilema