A favor de contestar
No ho centrem tot en els insults a la ministra montero. Ja fa força temps que ens estem acostumant que la bronca, les difamacions i la utilització de notícies falses formin part del nostre panorama polític.
Hi ha qui manté que la millor estratègia per no donar volada a qui utilitza la mentida i el desprestigi de rivals i institucions com la seva manera habitual de fer política és ignorar-los. No parlar-ne, perquè la polèmica no creixi i arribi a més públic. Crec que seria bo que l’episodi de dimecres al Congrés ens faci obrir els ulls.
Havíem passat de concebre la democràcia com una forma de govern basada en l’acord a veure-la com una competició on el polític ha d’estar en campanya permanent. i ara estem en una època en què hi ha qui la concep com un ring on cal atacar l’adversari fins a destruir-lo.
Hem de ser conscients que els qui avui dia utilitzen aquestes pràctiques ho fan de manera organitzada. el funcionament de les xarxes socials i uns quants mitjans de comunicació que es retroalimenten entre ells els permeten crear espais de comunicació que actuen com a cambra de ressonància permanent dels seus insults i mentides. el seu objectiu és un: que cada cop entrin més possibles votants en aquests espais i que, a dins, la seva sigui l’única veu que sembli creïble. mantenir el seu públic captiu dels seus missatges. i en aquest marc, el silenci dels rivals, la no resposta, el no entrar a respondre és un aliat de la seva estratègia.
L’exministra bibiana aído lamentava fa uns dies a La Vanguardia haver-se equivocat quan va decidir no respondre a la campanya d’assetjament a què va ser sotmesa per ser la primera ministra d’igualtat i alhora la ministra més jove d’espanya. “Només va servir perquè s’envalentissin més i la resta es posés de perfil”, deia.
aquest lament el pot fer una dona feminista, un polític a qui es titlla de pactar amb terroristes, qui deixa de defensar col·lectius vulnerables per no aixecar més la polèmica o els que intenten conscienciar-nos sobre el canvi climàtic, per posar exemples. L’estratègia que es fa servir contra tots ells és la mateixa. i encara que els qui la practiquen ens causin cansament, no ens hauríem de permetre el luxe de cansar-nos de contestar.c
Hi ha qui concep la democràcia com un ring on atacar i destruir l’adversari