La tensió entre els socis del Govern central també aparca la llei de Famílies
El Consell de Ministres havia d’aprovar permisos de nou dies per cuidar familiars
Una altra llei que s’endarrereix quan estava a les portes de ser aprovada pel Consell de Ministres per diferències entre els socis del Govern espanyol. En aquesta ocasió, la llei de Famílies, una d’aquelles normes, que, en paraules de la ministra de Drets Socials i líder de Podem, Ione Belarra, canvien la societat perquè converteixen en drets la necessitat d’atendre els més propers a la família, sigui aquesta del tipus que sigui.
S’havia d’aprovar avui, però al final, segons fonts del Ministeri de Drets Socials, s’endarrerirà perquè “tot s’ha torçat”.
El Ministeri de Presidència va comunicar al de Drets Socials que finalment la llei de Famílies no s’aprovaria en el Consell de Ministres del dia 29, malgrat que la norma “ja ha passat per tots els tràmits formals previs al Consell de Ministres i és una fita del pla de recuperació i forma part de l’acord de pressupostos per a l’any 2023”, indiquen les esmentades fonts.
La part socialista del Govern central guarda silenci. No així el departament que dirigeix Belarra, que no amaga la seva preocupació “pels constants endarreriments d’aquesta norma” per part dels seus socis, ja que consideren que “és molt urgent per a les famílies espanyoles, que actualment no reben tot el suport que necessiten ni a la conciliació, ni a la criança”.
La llei de Famílies, en què han intervingut nombrosos ministeris, com ara Igualtat, Inclusió, Hisenda i Treball, reestructura els permisos actuals i n’inclou d’altres. A més, amplia l’ajut econòmic a les famílies amb menys recursos amb fills a càrrec i l’amplia a les famílies monoparentals (majoritàriament monomarentales) amb dos fills, que s’equiparen amb famílies nombroses.
A l’espera que tots els ministeris acabin de polir la norma, La Vanguardia exposa les principals claus, almenys fins fa unes hores, d’una norma que unifica els criteris en totes les comunitats autònomes tal i com exigeix la Unió Europea i també l’OCDE.
.
Si la llei és finalment aprovada pel Consell de Ministres en els termes que ara està redactada, els treballadors tindran un total de nou dies l’any per atendre parents pròxims. Cinc d’aquests dies seran per poder atendre familiars de fins a segon grau (pares, avis, fills, nets i germans) i els convivents (entenent que dues persones que viuen en una casa encara que no tinguin cap parentiu ni tinguin una relació sentimental formen una llar) en el cas d’hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització, que requereixen que el pacient sigui atès els dies següents al seu domicili.
Fins ara, la llei estableix dos dies retribuïts per hospitalització si el familiar viu a la mateixa comunitat, ampliables a quatre si és en una altra regió. La futura llei unifica el permís a cinc dies en tot el territori, s’amplia als convivents i s’inclou la intervenció de dia i
sense contemplar si el treballador viu en una comunitat diferent que el familiar.
ópzHospit
A aquest permís de cinc dies se n’hi suma un altre, també retribuït, de fins a quatre dies més a l’any per fer front a “causes de força major” imprevisibles que requereixin la presència del treballador. Els dos permisos –el de cinc dies i el de quatre– poden ser compatibles i succeir-se en el temps si al final hi ha una hospitalització. L’absència es comptabilitza per hores que poden arribar a aquests quatre dies a l’any.
Ho explicava Belarra quan va anunciar la norma: “Un permís que et permeti quedar-te a casa cuidant els teus fills quan han passat una mala nit vomitant, que puguis demanar el dia per portar al metge els teus pares o que puguis estar amb la teva parella quan estigui malalta. En definitiva, un permís que donarà tranquil·litat a les famílies quan necessitin ser a prop dels seus”.
alpz tizóuoit tioti pizpprlpp El text també inclou un altre permís, però aquest sense retribuir, de vuit setmanes per als pares amb fills de fins a 8 anys. D’aquest permís se’n pot gaudir de manera contínua o discontínua.
mio ueipsppuo u
La futura llei de Famílies també ampliarà la renda per criança de 100 euros al mes per a mares per cada menor de 3 anys a càrrec, tal com s’havien compromès PSOE i Unides Podem a l’acord per aprovar el projecte de llei de Pressupostos a l’octubre.
Fins ara aquesta prestació està reconeguda per a mares que s’incorporen al lloc de treball després de la baixa, perquè es va concebre com un incentiu per a la inserció laboral. Les que estan a l’atur no tenen aquest dret. Ara s’estendrà a les que hi siguin o hagin estat inscrites a la Seguretat Social o a una mutualitat durant trenta dies o hagin rebut una prestació contributiva o assistencial d’atur.
t !uó"#pit o$órp$tit Tindran consideració de família nombrosa les monomarentals amb dos fills (una demanda històrica que ben aviat es farà realitat), les famílies amb dos fills en què un ascendent o descendent tingui discapacitat (en algunes comunitats això ja és una realitat) i famílies amb dos fills encapçalades per una víctima de violència de gènere o per un cònjuge que hagi obtingut la guàrdia i custòdia exclusiva sense dret a pensió d’aliments.
%upi##it i!izio!p$oz i sutu it
Les parelles que formalitzin la seva situació al registre disposaran, de la mateixa manera que els qui contreuen matrimoni, de 15 dies lliures. I podran accedir als permisos de cures de què poden disposar les parelles casades.