Mina el Hammani, preparada per menjar-se el món
L’actriu madrilenya no para i tira endavant els seus propis projectes
A Mina el Hammani no hi ha qui l’aturi. Després d’assolir la fama amb la sèrie Élite, ja s’ha fet un nom en el panorama artístic espanyol. A punt d’estrenar Mañana es hoy amb Carmen Machi i Javier Gutiérrez, també protagonitza un dels episodis de la segona temporada del clàssic de terror Historias para no dormir i continua de gira amb l’obra de teatre Edipo interpretant la Jocasta. I com a bona apassionada de la seva feina, aprofita totes les oportunitats que té per explicar una bona història. Per això s’ha posat darrere d’un micro per posar la veu al personatge de Muerte al tercer lliurament del còmic The Sandman per a Audible, d’Amazon, que compta amb Carlos Bardem com a narrador. “Ha estat una de les millors experiències que he tingut al llarg de la meva carrera. He gaudit moltíssim”, explica en conversa telefònica.
“El meu personatge, Muerte, és una noia adolescent amb una filosofia molt honesta. M’ha fet reflexionar sobre la mort. És meravellós viure el present, però soc molt conscient que el dia de demà hauré de morir”, assegura l’actriu. Nascuda a Madrid, la petita de tres germans de pares marroquins, ha viscut de prop aquesta experiència. El seu pare va morir fa dos anys. “Sempre ens parlava de la mort des d’un lloc serè i tranquil·litzador”, recorda.
La Mina, que avui fa 29 anys, ara esprem el seu moment. Devoradora de sèries –en aquests moments es declara fan de The white lotus (HBO)–, confessa que el seu moment de relax és seure al sofà amb els seus gats mirant una bona sèrie. “He de fer un esforç per no veure tots els capítols d’una tirada”, assegura. Professionalment ha col·laborat en algunes: El príncipe, Servir y proteger, Centro médico, La que se avecina... Fins que va arribar Élite, i també la “De cop, la gent em reconeixia pel carrer. Hi va haver un moment d’anàlisi i de teràpia; això em va ajudar molt. També em va ajudar reflexionar sobre qui soc i què vull fer en aquesta indústria, que no són ni ximpleries, ni fama, ni res d’això”. La conclusió a què va arribar és que ella vol desenvolupar bons personatges i explicar bones històries.
Per això, una mica cansada que els papers que li oferien tinguessin tots a veure amb el clixé de jove marroquina o àrab, va posar el seu granet de sorra per canviar les coses. “Podria estar treballant tot l’any, però sempre fent els mateixos personatges. Hi ha un moment que he de dir que no. Ja no tinc res més a explicar. Aquest és el pa de cada dia a Espanya”. I fa un parell d’anys va fer un cop de cap i va crear la seva pròpia productora, Quiet Productions, amb la seva sòcia Candela. “Intentarem arreglar el que no funde ciona en aquesta indústria: trencar estereotips d’edat, de raça... i obrir el ventall de personatges”, afirma. De moment, ja ha dirigit un curt, 30 segundos, i un parell de videoclips. Ara està a punt de veure la llum un projecte protagonitzat per María Barranco i Elisa Matilla. “Les dones de més de 50 semblen desaparegudes, i haurien tenir papers interessants”, reivindica.
Per a ella ja té un personatge al cap que vol interpretar. “Si no em veuen en altres papers, me’ls hauré de fer jo”, assegura ferma. Actualment ja treballa amb un guionista per donar forma a aquest personatge, de què encara no vol revelar res. Confessa que la fascinen els persofama. natges tèrbols. “El Jocker de Joaquin Phoenix em flipa. Aquella foscor mental constant... Natalie Portman a Vde Vendetta també m’encanta”.
Sobre com es veu en el futur, admet: “Només vull continuar treballant, desenvolupant idees i tenir gent bona al voltant, com ara”. Mina el Hammani ja ha triat un camí, i no mira enrere.c
Està de gira amb l’obra ‘Edipo’, estrena el film ‘Mañana es hoy’ i acaba de produir un curt amb María Barranco