Bons oficis, de Kabul a Timor
Molts el recorden per les seves altes responsabilitats en un Afganistan convuls. Però les condolences més emotives han arribat d’un lloc encara més remot, on els seus esforços no es van malgastar: Timor Oriental.
El diplomàtic Francesc Vendrell va morir diumenge a Londres per una greu malaltia, lluny una vegada més de la Barcelona on va néixer. El seu focus en els drets humans com a alt funcionari de l’ONU havia començat el 1968. Durant més de tres dècades, els seus bons oficis van facilitar l’apaivagament de conflictes intractables, a Guatemala, El Salvador, Nicaragua o Timor.
En aquests països, assegurava que els mitjans de comunicació havien contribuït a la resolució del conflicte. Mentre que a l’Afganistan la demonització exclusiva dels talibans s’hauria convertit en un obstacle per a una sortida negociada.
Vendrell coneixia bé el moviment, ja que va desembarcar a Kabul el 2000. Tenia llavors una llarga experiència asseient a negociar governs menyspreables amb milícies no menys sanguinàries, pel bé dels seus pobles.
A l’Afganistan va tractar tant amb el mul·là Omar, emir dels talibans, com amb Ahmed Xah Massud, de l’Aliança del Nord, i els va arrencar la firma a tots dos per a un procés de pau, abans que s’interposés la crida i cerca d’Ossama bin Laden.
L’11-S ho va dinamitar. Després de la invasió, Vendrell encara va ser l’arquitecte dels pactes de Bonn. Es va guanyar el respecte dels afganesos, però el 2002 va haver de dimitir, ja que no tenia la màxima confiança de Washington. Va passar a exercir la màxima representació de la UE, fins al 2008, quan ja estava tot perdut.
L’error capital, per Vendrell, va ser premiar les milícies en lloc de desarmar-les. “Són els criminals de guerra més simpàtics que he conegut”, reconeixia, a l’hora d’explicar com van entabanar els occidentals.
Aquests van perdre així el favor de la població: “Per la corrupció a gran escala, la impunitat i el mal govern”.
Els paixtus, a més, havien estat relegats. Quan l’interès es va desplaçar a l’Iraq, es va tancar “la finestra d’oportunitat”.
Timor li va donar el que l’Afganistan li negaria. Vendrell coneixia la regió perquè Papua havia estat la seva primera destinació i va abominar la cessió a Indonèsia de la meitat de l’illa. Aquest era el seu estímul per encoratjar el dossier timorès, que durant 20 anys va semblar que existia només per a Lisboa i per a ell. “Un català de pedra picada a qui era perillós dir-li espanyol”, segons recordava amb humor l’enviat portuguès Fernando Neves.
Vendrell, llicenciat en Dret a
Va mantenir Timor a dalt de tot fins a la seva independència, però a l’Afganistan es va pagar no fer-li cas
la UB i antifranquista, va continuar els estudis d’Història a Cambridge. A les condecoracions de Timor i de Portugal, hi va sumar la Creu de Sant Jordi i alguns honoris causa. Una altra medalla era haver tret de polleguera Pinochet, que li va prohibir tornar a Xile.
Elegant en les situacions més complicades, també era un gurmet i un amant de l’òpera. Malgrat que el seu somni era “que l’ONU torni a ser clau en la resolució de conflictes”.