Händel ‘resurrexit’
‘La resurrezione’
Intèrprets: Vespres d’Arnadí, Xavier Sabata + Núria Rial, Sunhae Im, Luigi De Donato i Emiliano González-Toro (solistes) Direcció musical: Dani Espasa Lloc i data: L’Auditori (23/XI/2022)
Esplèndida presentació de l’inusual oratori handelià La resurrezione HW47 (1708). Programat per ser vist a la Sala principal de l’Auditori, es va passar a la Sala 2 amb el cartell de sold out i la sensació que el canvi de sala va afavorir l’acústica de l’obra. La formació d’instruments originals i criteri historicista Vespres d’Arnadí va tornar a demostrar el seu superb estat de forma.
Les prestacions artístiques van ser de primer nivell, començant amb la batuta del titular i fundador de la formació, Dani Espasa. El músic català ha elevat el nivell de les seves interpretacions, així com la qualitat del conjunt, de manera exponencial. La lectura del primer oratori sacre de l’època del jove Händel a Itàlia la va acompanyar d’empenta i lirisme. El continu contrast del ritme, la recerca de colors, matisos i dissonàncies, propis del millor barroc, els va subratllar fent justícia a l’espectacular partitura. La rica i original instrumentació, els timbres i els colors van tenir la seva millor rèplica per una formació que té entre les seves files grans solistes. La concertino Farran Sylvan James, la viola de gamba de José Manuel Quintana o el violoncel d’Oriol Aymat en serien alguns dels millors exemples.
Entre els solistes vocals van tornar a brillar la parella catalana Núria Rial (Àngel) i el contratenor Xavier Sabata (Cleofe). Rial va desplegar el seu timbre lluminós i mestria estilística amb una naturalitat esbalaïdora, així com Sabata el seu timbre satinat i savoir faire canor. La coreana Sunhae Im va ser una Magdalena de dolençós i elegant lirisme en contrast amb la camaleònica emissió i teatralitat del Llucifer del baix italià Luigi De Donato. Les intervencions del tenor suís d’ascendència xilena, Emiliano González-Toro com a sant Joan Baptista, van ser un model de belcantisme tècnic, finor estilística i expressió.
Bravo per la programació de l’Auditori. En dues setmanes consecutives, programa Stravinsky amb l’OBC, i aquest poc difós oratori; hi ha molta vida més enllà del Messies, demostra que es poden programar obres inusuals per a gaudi d’un públic àvid d’un repertori més enllà del clixé i la tònica general.●