‘Feminicidi’, ‘resilient’, ‘trans’, ‘cis’ i ‘cisgènere’, noves paraules del ‘Diccionari’
L’Institut d’Estudis Catalans presenta les 640 novetats normatives
“El que no és al diccionari no vol dir que sigui incorrecte, però en tot cas el que hi surt sí que és correcte”. Mercè Lorente ho deia mentre amb el seu company de la Secció Filològica de l’IEC Magí Camps presentava les noves incorporacions al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC); 21 articles nous i 619 modificacions o ampliacions dels articles existents.
Entre les noves incorporacions hi ha acotxador/acotxadora, cis, cisgènere, feminicidi, metabolitzar, resilient, trans o negacionisme, el neologisme del 2021. En el cas de trans, Lorente explica que, si bé el DIEC no acostuma a recollir els escurçaments, van veure que la llei trans en cap cas fa servir els mots transgènere ni transsexual, i és per això que ho han trobat necessari.
Pel que fa a les modificacions, Lorente i Camps expliquen que moltes novetats són producte de la feina sistemàtica de la comissió lexicogràfica, també en la revisió que s’està fent del seu Diccionari essencial, que estarà disponible en línia l’any vinent.
Amb la posada al dia han incorporat usos habituals com quan parlem d’una aplicació ,la màrfega que es fa servir per fer ioga o de matalàs a les escoles bressol, o l’ibèric, que ara també fa referència al porc d’aquesta raça i els seus derivats. També sèrie com a programa amb capítols, o trienni com a complement salarial.
En el cas de bruixa, per exemple, l’anterior accepció de “dona vella, lletja, dolenta”, s’ha refet per donar context: a més de la “dona que practica la bruixeria”, ara fa referència a una “dona dolenta, de mala intenció o de conducta sospitosa, dit sovint despectivament” o també al “personatge de les rondalles caracteritzat tradicionalment com una dona vella, lletja i dolenta, dotada de poders màgics”.
En el cas de les entrades homosexual o homofòbia, ara no fan referència “als homosexuals”, sinó a “les persones homosexuals”, perquè fa anys que es treballa amb col·lectius sobre discurs de gènere i també s’ha treballat amb el Departament de Feminismes i Igualtat de la Generalitat de Catalunya.
També crida l’atenció un mot com sidral, ara referit explícitament a una “situació de molt de desordre, soroll i confusió”. Durant la presentació, l’escriptor Enric Gomà ha assenyalat l’oportunitat d’incorporar aquest ús al Diccionari ara que hi ha mundial de futbol, ja que té origen en Valentí Castanys i el seu país del sidral per referirse a aquest esport a la revista esportiva d’humor Xut, nascuda el novembre del 1922, justament ara fa cent anys.
També s’han incorporat, dins de les accepcions corresponents, una setantena de locucions, com “i un be negre (amb potes rosses)”, “tenir estómac”, “en negre”, “amb els pixats al ventre”, “com sardines” o “estirar la cadena”, encara que el que fem sigui prémer un botó.
En aquest apartat destaquen per la quantitat les relacionades amb colló i ou, que els diccionaris no solien incorporar per pudor, com explicava Lorente, perquè “la història de la lexicografia sovint evitava els extrems”. Per ella, “la frontera entre vulgar i col·loquial es va difuminant, però el diccionari ha d’anar mirant de reflectir també aquests usos”. Així s’hi recullen per exemple “estar(-ne) fins als collons”, “i un colló (de mico)”, “i un ou”, “per collons” “tenir collons” o “tenir ous”.
Però esclar, com va assenyalar Lorente, no són locucions que s’hagin de fer servir als diaris. Correctes? Sí. Adequades o no, dependrà del context.●
Ara ja podrem dir que estirem la cadena del vàter tranquil·lament encara que només premem un botó