Sense por de les altures
Espanya va demostrar contra Alemanya que és capaç de competir amb les millors seleccions, com ja va passar contra França a la Nations League i contra Itàlia a l’Eurocopa, però li falta fer l’últim pas
L’autobús que transportava la selecció espanyola des d’Al-Bait fins al seu quarter general a la Qatar University després de l’empat contra Alemanya arribava a la seva destinació a les dues tocades de la matinada. La haima d’Al-Khor és l’estadi més allunyat de Doha i el trajecte voreja l’hora de durada. Entre els futbolistes pesava més la bona imatge oferta davant la tetracampiona del món que el regust amarg que va deixar el tram final del matx, en què els germànics van firmar la igualada i fins i tot van fregar la remuntada.
Els futbolistes espanyols van fer un enorme esforç físic per equilibrar la balança contra els sempre rocosos alemanys i Luis Enrique els va concedir una mica més de respir endarrerint la sessió d’entrenament fins al migdia. Van treballar més descansats però també una mica més abrasats de l’habitual per la calor sufocant, que ara sí que s’ha instal·lat
a Doha i no té pietat dels visitants. Només Gavi, amb un cop que no és greu, se’l va estalviar i no es va deixar veure per la gespa.
El bon ambient regnava entre els futbolistes a mesura que anaven trepitjant la gespa del camp d’entrenament i començaven l’escalfament. Rialles i bromes, mentre Luis Enrique feia un apart amb Unai Simón i li feia algunes correccions: el vitorià va estar un mica insegur en el joc amb els peus. La feina, a més, tenia premi doble. A la tarda a les
famílies dels internacionals se’ls va permetre per primera vegada l’accés al quarter general de la roja per passar unes quantes hores amb els seus éssers estimats. De moment, continua regnant la calma.
Tornant al terreny de joc, el cos tècnic espanyol va prendre bona nota del que va passa contra Alemanya, de com els seus jugadors no van fer una bona lectura dels últims minuts i van perdre el control del partit, just el que interessava a la Mannschaft. Però el parer general de Luis Enrique i el
seu staff és de satisfacció per haver tornat a demostrar que amb un grup tan jove i inexpert en grans batalles internacionals es pot competir contra qualsevol, com Espanya demostra des que va arribar l’asturià i va revolucionar la selecció nacional, rejovenida i renovada de cop. Menys noms i més equip.
Els grans discursos d’aquest equip s’escriuen sempre amb la pilota com a fil conductor i davant seleccions com Alemanya, els arguments de la qual va en la mateixa direcció, el repte és doble. Però les altures no espanten el combinat espanyol, que, per exemple, amb prou feines va permetre als de Flick tenir un 33% del temps la pilota als peus.
Curiosament, els que segurament són els tres millors exemples del bon acompliment d’Espanya en moments clau no han tingut final feliç. Senyal d’altra banda inequívoca que la selecció té molt clara la idea de joc. Al marge del matx contra Alemanya, en els dos partits més transcendentals de l’era Luis Enrique Espanya ha tingut poc a retreure’s. El primer va ser la semifinal de l’Eurocopa disputada contra Itàlia, a la fi campiona continental, decidida als penals. A Wembley, la selecció no només va dominar (65% a 35% de possessió i 16 a 7 xuts), sinó que també va donar una lliçó de maduresa refentse del gol inicial de Chiesa. El segon va ser la final de la Nations League contra França disputada mesos després. Un polèmic gol de Mbappé va donar el títol a la campiona del món, però la roja no només no es va arronsar, sinó que va tenir la pilota un 60% del temps i va atacar el doble de vegades que els gals (66 a 31).
Espanya no té por de les altures.●
Des de la renovació que va fer Luis Enrique quan va arribar a ‘la roja’, la selecció ha donat sempre la cara
Alemanya va despullar la inexperiència d’Espanya, extrem del qual ha pres bona nota el cos tècnic