‘Intenso boom boom’
Sense consumició, set euros. Ni una aigua, ni un cafè, ni una cervesa per entrar a la discoteca més cuqui de la platja de Barcelona. Opium obre portes avui per veure en cinc pantalles grans el Brasil - Suïssa. Poc abans de les cinc de la tarda mes d’un centenar de persones es presenten de dia a un lloc que és de nit. I és que si d’alguna cosa presumeix una discoteca com aquesta és que la normalitat no li escau.
La majoria van amb samarreta groga i vambes blanques, vestimenta que hauria provocat als anys noranta que Kike Anzizu, encarregat del Bikini, hagués trucat a la Brimo per desallotjar aquest personal. Avui no, Opium és un parc temàtic de la seleção amb un dj o un grup amb bongos a l’expectativa de la victòria. Soc al costat d’en Samuel, un jove de São Paulo, que treballa en una botiga de La Maquinista de Barcelona. Parlem de Neymar, esclar, i de la seva absència dolorosa, que provoca un quadre veritablement emocionant per a aquesta tarda. Ja sabem que el més car no sempre és el millor i que, per conversar sobre l’univers Neymar, habitualment es comença amb els diners i potser mes tard ja parlarem de futbol. Sense Neymar i jugant a la tarda, el Brasil s’assembla més a Suïssa i la primera part passa tan avorrida que en Samuel toca el dos a la barra a buscar una Heineken que li costa vuit euros. La gent crida quan Vinícius fa un gol i la gent crida quan el VAR l’anul·la. A Opium la gent crida. Un nen intenta adormir-se als braços de la seva inconscient mare mentre l’inconscient pare s’aixeca, amb un Red Bull a la mà, per celebrar, suposo, el final de la primera part.
Al descans, el dj brasiler prem l’accelerador dels decibels i posa un assortiment de zumba dance que va des de Tubarao te amo de DJ LK fins a Combatchy d’Anitta, Lexa i Luisa Sonza i una que em fa moure a la pista de manera depriment al costat d’un festival de dones grogues. La cançó es titula Intenso boom boom, és de DJ Guuga i DJ Gege i l’ha ballat mitja selecció brasilera al TikTok. Crida l’atenció com el públic assistent prefereix bellugar els malucs amb la cançó que gaudir del partit.
Segona part: en Samuel es posa nerviós i reclama Gabriel Jesus, assegut fins i tot a la banqueta de suplents. Ho discuteix amb un senyor a la barra que recorda Farruquito, vestit de rigorós blanc i mocassins marrons. Tristos i afligits reneguen del mig del camp brasiler. Mentrestant, “una altra Heineken, sisplau”. Davant la barra hi ha un caixer del Sabadell i al costat de l’escala veig una màquina que em recorda quan matava marcians als bars de la meva adolescència. Doncs no. “Compra i ven qualsevol criptomoneda sense límits amb targeta i transferència”. Hem d’estar preparats per a la vida moderna.
Entra Gabriel Jesus i sorprèn com hi ha una ovació a la sala. Al cap de pocs minuts Casemiro fica el Brasil als vuitens de final del Mundial. Abraçades, plors mentre una dona s’agenolla en un extrem de la sala, ignoro si per donar gràcies a Déu o perquè no pot resistir tantes Heineken.
Acaba el partit i el dj crida, la gent crida, sonen els bongos, els pares inconscients s’emporten el nen, suposo que també inconscient. Vaig al soterrani on hi ha el lavabo. La zona es diu The Cave i es llegeix amb llums de neo: “El que passa a The Cave es queda a The Cave”. Faig mitja volta, que no és hora d’experiències. Sona Intenso boom boom a la sala. La tarda em confon.