La firma cripto BlockFi demana la suspensió de pagaments després de la caiguda d’FTX Hisenda reparteix a Catalunya 4.800 milions del fons de liquiditat
Els deu principals creditors sumen un deute de 1.200 milions de dòlars
La firma cripto BlockFi té uns 100.000 creditors
BlockFi, valorada en uns 4.800 milions de dòlars, és una de les firmes que pateix la pressió pel col·lapse d’FTX. Una altra víctima del sector. Aquesta plataforma de préstec de criptoactius i serveis financers va registrar aquest dilluns una sol·licitud per acollir-se a la protecció voluntària de la suspensió de pagaments sota el Capítol 11 davant del tribunal de fallides del districte de Nova Jersey. Hi va incloure vuit de les seves filials.
A la documentació l’empresa
va indicar que tenia més de 100.000 creditors, amb passius i actius que van des dels 1.000 als 10.000 milions. La companyia va enumerar un préstec pendent de 275 milions a FTX US, el braç dels Estats Units de l’imperi ara en ruïna de Sam Bankman-Fried, fundador d’FTX.
L’activitat de BlockFi es va suspendre. Es va precisar que té 256,9 milions de dòlars en metàl·lic, quantitat que s’espera que proporcioni liquiditat per avalar certes operacions en el procés de reestructuració.
Segons la sol·licitud, només als deu principals creditors els deu uns 1.200 milions. Al creditor més gran no garantit de l’empresa, Ankura Trust Company, li deu uns 729 milions de dòlars, assenyala la petició. Ankura actua com a fideïcomissari dels comptes criptogràfics que generen interessos de BlockFi.
Va ser fundada el 2017, a Jersey City, per Zac Prince i Flori Marquez, amb el suport de Valar Ventures, una extensió de Thiel Capital. Altres inversors són els bessons Winklevoss, que al seu dia van demandar Mark Zickberberg pel presumpte robatori de la idea amb què es va crear Facebook. La seva capacitat operativa consistia a deixar diners als clients fent servir actius de criptomonedes com a garantia.
En aquesta reestructuració, l’empresa se centrarà a recuperar totes les obligacions que les contraparts deuen a BlockFi, incloent-hi la mateixa FTX i altres entitats associades, tot i que assumeix que, a causa de la recent caiguda d’aquest gegant, les recuperacions s’endarreriran.
“Amb el col·lapse d’FTX, l’equip d’administració i la junta directiva de BlockFi van prendre mesures immediatament per protegir els clients i la companyia”, va dir Mark Renzi, de Berkeley Research Group, assessor financer de BlockFi. I va expressar la confiança que un procés transparent aconsegueixi el millor resultat per a tots els clients i les parts interessades.
Però la firma va admetre que va tenir “una exposició significativa” a l’ara en fallida FTX i Albereda Research, la seva casa comercial agermana. Al juliol va rebre una injecció financera d’FTX, davant el perill de descapitalització. BlockFi va començar les converses per a la reestructuració al cap de pocs dies de l’enfonsament d’FTX. La plataforma de Bankman-Fried va presentar l’11 de novembre la suspensió de pagaments.c
Catalunya rebrà 4.793 milions del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) durant els tres primers mesos del 2023, segons l’acord a què es va arribar ahir en la Comissió Delegada del Govern per a Afers Econòmics (CDGAE). Gairebé la meitat dels recursos d’aquest primer tram del mecanisme extraordinari de finançament aniran a parar a la comunitat presidida per Pere Aragonès.
El màxim òrgan econòmic del Govern espanyol, només per sota del Consell de Ministres, va acordar en la reunió repartir entre el gener i el març de l’any que ve un total de 10.620,23 milions d’euros amb càrrec al fons de finançament a comunitats autònomes. La majoria d’aquests fons, 10.416,4 milions, aniran al FLA i 203,8 milions aniran al compartiment Facilitat Financera (FF), al qual està adherida Andalusia.
Els 4.793 milions per a Catalunya superen amb escreix el finançament que rebran altres autonomies, com la de la Comunitat Valenciana, a la qual li han correspost 2.670 milions;
Castella-la Manxa, amb 880 milions; Aragó, 769 milions; Balears, 485 milions; Múrcia, 234 milions; Cantàbria, 162 milions; Extremadura, 123 milions; i La Rioja, que tindrà accés a 35 milions. En aquest acord, no s’inclou assignació per a Madrid, Galícia, Astúries, les Canàries, Castella i Lleó, Navarra i el País Basc perquè els seus governs no han sol·licitat finançament amb càrrec al FLA.
La Generalitat preveu sol·licitar a Hisenda al llarg del 2023 un total d’11.822 milions d’euros a càrrec de l’esmentat fons de liquiditat, una mica menys que els 12.447 milions del 2022. Així consta al document remès a inversors publicat fa uns dies. La majoria d’aquest import servirà per fer front a amortitzacions de deute.
El FLA va ser creat ara fa una dècada pel Govern de Mariano Rajoy. El seu ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va presentar aquest mecanisme que ha estat un autèntic baló d’oxigen per a les finances de les autonomies, amb Catalunya com la principal beneficiada. L’ajuda va servir a les autonomies per disposar de liquiditat al seu abast en un moment de crisi i de tancament dels mercats financers.
La Generalitat detalla als inversors que el deute acumulat és de 84.486 milions d’euros fins al juny del 2022; 69.438 milions corresponen als mecanismes de liquiditat, és a dir, Catalunya haurà de tornar a l’Estat un total d’un 82,2% del seu deute.c
El Govern espanyol repartirà 10.620 milions i gairebé la meitat aniran a parar a la Generalitat