La Vanguardia (Català)

Von der Leyen afronta afeblida l'inici de campanya de les eleccions europees

L’avís de l’Eurocambra a la ‘popular’ alemanya aviva les especulaci­ons

- Beatriz Navarro Brussel·les. Correspons­al

Va passar de suscitar reaccions com “Von der... què?” quan el 2019 va ser propulsada per sorpresa per Emmanuel Macron a la presidènci­a de la Comissió Europea a convertir-se en la cara i el número de telèfon d'Europa, i fa poc més d'un mes va partir com a indubtable favorita per posar-se als comandamen­ts de la institució després de les eleccions europees del juny. Probableme­nt encara ho és, perÚ el desenllaÁ d'aquesta cursa sembla molt més incert que quan el 7 de marÁ a Bucarest Von der Leyen va ser proclamada candidata al càrrec pel Partit Popular Europeu (PPE).

La “sensació d'inevitabil­itat” que envoltava la seva candidatur­a s'ha dissipat, asseguren els seus rivals ideolÚgics, estimulats per la targeta vermella que l'Eurocambra li ha tret per un escàndol intern que en altres temps no hauria traspassat la bombolla de Brussel·les, la intensa lluita entre els grups europeus i fins i tot els problemes legals que apareixen en l'horitzó. La campanya de les europees ha arrencat i és, de lluny, la més política fins a la data, una deriva que incomoda part de les institucio­ns i disgusta capitals com París, contrari al sistema dels caps de llista o spitzenkan­didaten dissenyat pels partits polítics europeus al marge dels tractats pel qual aquests designen per endavant els seus candidats a presidir la Comissió, en lloc de votar la persona designada pels líders.

Pressionad­a pel PPE, Von der Leyen ha accedit a participar-hi. Era entre l'espasa i la paret: o bé intentava ser reelegida com el 2019, per designació, perÚ arriscant-se a perdre els vots de la seva prÚpia família política, amb què manté tenses relacions, o bé havia de passar per l'adreÁador i treballar amb els seus correligio­naris per aconseguir la nominació. Va optar per la segon via i, hores després de ser elegida, un dels seus comissaris, el francès Thierry Breton, va disparar un tuit carregat d'intencions: “Malgrat les seves qualitats, Von der Leyen està en minoria en el seu propi partit”, va tuitejar per a esglai de la bombolla brussel·lesa en al·lusió al prop de 20% de vots en contra que va registrar l'alemanya al congrés del PPE, en què va ser l'única candidata.

Breton assegura que a Emmanuel Macron, en contra del que es va dir en aquell moment, “li va encantar” el seu atac a Von der Leyen. El president de la República no va trigar a recordar que rebutja el sistema dels spitzenkan­didaten, ja que a parer seu “hiperpolit­itza” la presidènci­a de la Comissió, i va reclamar que es mantingui “per sobre dels partits i els països”. En contra del que va prometre, Von der Leyen no s'ha llanÁat als carrers a fer campanya (en realitat, no opta a cap escó). Ara per ara només ha viatjat a Grècia, gran bastió dels populars, i ha deixat en mans del president del PPE, Manfred Weber, els atacs a formacions rivals, tret de la ultradreta prorussa. PerÚ tots els seus actes i decisions ara s'analitzen sota un prisma polític.

L'ambient d'ebullició electoral en què ha entrat Brussel·les no és aliè a la decisió de quatre pesos pesants de la Comissió (el vicepresid­ent, Josep Borrell, el liberal francès Breton, el socialdemÚ­crata italià Paolo Gentiloni i el seu correligio­nari luxemburgu­ès, Nicolas Schmit, cap de llista dels socialiste­s europeus) de reprovar la decisió de Von der Leyen de nomenar “enviat de la UE per a les

Els rivals de Von der Leyen asseguren que ja no hi ha “sensació d'inevitabil­itat” sobre la seva candidatur­a

El PPE qualifica el Piepergate de “basta campanya política” i confia que no resti suports a l'alemanya

pimes” un eurodiputa­t de la CDU, Markus Pieper, poc abans del congrés del PPE. Pieper no havia estat l'aspirant més ben classifica­t en el procés de selecció. Breton apostava per la número u, l'eurodiputa­da liberal txeca Martina Dlabajova, perÚ la presidenta va optar per ell.

A la reprovació dels comissaris, que l'acusen de favoritism­e polític, s'hi sumen les crítiques de les oenagés i l'esmena aprovada per 382 vots a favor i 144 a l'Eurocambra, que reclama l'anul·lació del nomenament i que el PPE va provar en va de frenar. El vot no és vinculant, perÚ el resultat anuncia una dura pugna per aconseguir el seu suport en un hipotètic vot sobre la candidatur­a de Von der Leyen. Lluny de rectificar, l'alemanya s'ha reafirmat en la seva decisió. Com a colofó al seu accidentat inici de campanya, la Fiscalia europea ha assumit la investigac­ió sobre els SMS que va intercanvi­ar amb el conseller delegat de Pfizer, Albert Bourla, sobre la compra de vacunes, un cas iniciat per una denúncia de The New York Times.

El poder acumulat per Von der Leyen, amb una gestió de la pandèmia i reacció a la invasió russa d'Ucraïna que es va traduir en importants avenÁos en la construcci­ó europea, ha suscitat grans rivalitats, les més visibles, perÚ no les úniques, amb Breton, Borrell i Charles Michel, president del Consell Europeu. “L'ambient ha canviat en les últimes setmanes”, apunten des de les trinxeres rivals. Diferents fonts diplomàtiq­ues donen amb facilitat possibles noms que es podrien posar sobre la taula si cal activar un pla B perquè els líders conclouen que l'alemanya no podrà reunir la majoria necessària al Parlament per ser reelegida, un risc derivat de l'acostament del PPE a la ultradreta, que pot privar l'alemanya dels vots de l'esquerra: la presidenta de l'Eurocambra, la popular maltesa Roberta Metsola, l'expremier italià Mario Dragui, que en general es veu en tot cas al capdavant del Consell Europeu, el primer ministre croat, Andrej Plenkovic...

PerÚ el càlcul de Von der Leyen sembla que és el mateix que el que fa el PPE, que qualifica l'escàndol de “basta campanya amb finalitats polítiques”. “Més enllà de Brussel·les, aixÚ no mourà a ningú”, asseguren fonts del partit. Tot i que alguns líders “podrien fer-lo servir contra ella per provar de treure'n alguna cosa a canvi”, al final s'imposaran les crides a la responsabi­litat. “Amb Brussel·les ningú no vol un embolic suplementa­ri que s'afegeixi als que ja tenen a casa i Von der Leyen garanteix aixÚ”, conclouen aquestes fonts.

 ?? OLIVIER MATTHYS / EFE ?? La candidatur­a de Von der Leyen es percep avui més fràgil
OLIVIER MATTHYS / EFE La candidatur­a de Von der Leyen es percep avui més fràgil

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain