L'eix de Moscou
El resultat de les recents eleccions presidencials a Eslovàquia és un nou punt per a Moscou, que veu com es configura un nou eix –entre Bratislava i Budapest– favorable als seus interessos en el si de la Unió Europea.
Quatre dies després de la seva aclaparadora reelecció com a president de Rússia, el 17 de marÁ, Vladímir Putin va rebre una felicitació molt particular. El primer ministre hongarès, Viktor Orb·n, li va adreÁar una calorosa carta en què el complimentava per la seva victÚria, advocava per reforÁar la cooperació bilateral entre Rússia i Hongria i manifestava el suport del seu país a la pau i el diàleg. Va ser l'únic dirigent de la Unió Europea que ho va fer.
Al premier hongarès, que ha mantingut els lligams amb Moscou malgrat la guerra d'Ucraïna i les sancions occidentals –ha continuat comprant petroli i gas rus desmarcant-se de la política europea–, la il·legitimitat democràtica de les eleccions russes no és una cosa que l'amoïni. Ni les ambicions neotsaristes del Kremlin. Tan cÚmode amb els autÚcrates com incÚmode en una
UE el projecte d'integració de la qual ha comparat amb l'expansionisme hitlerià, Orb·n és protagonista d'una de les involucions democràtiques més inquietants d'Europa, cosa que li ha valgut sancions econÚmiques reiterades de Brussel·les.
Fins ara el líder magiar havia actuat com un llop solitari en defensa dels interessos de Moscou a la UE. Oposat a la tramesa d'armes a Ucraïna, va ser seva la responsabilitat del bloqueig durant dos mesos d'un fons d'ajuda a Kíiv de 50.000 milions d'euros o el fre a la ratificació de l'ingrés de Suècia a l'OTAN –que va mantenir trepitjat fins que el vistiplau de Turquia el va obligar a aixecar el peu. Recentment el ministre d'Exteriors hongarès, Péter Szijj·rtó, ha insistit a promoure negociacions de pau entre Rússia i Ucraïna
–sabent que Moscou està en posició de forÁa– i ha advertit que Budapest continuarà rebutjant participar en qualsevol iniciativa per subministrar més armes a Kíiv.
PerÚ si estava sol, ara Orb·n ja no ho està. L'elecció a l'octubre del polític populista –i notori prorús– Robert Fico com a primer ministre d'Eslovàquia, reblada el dia 6 amb la victÚria del seu aliat Peter Pellegrini en l'elecció presidencial, prefigura un nou eix integrat per Budapest i Bratislava.
La votació de fa una setmana va ser una galleda d'aigua freda per a l'oposició democràtica eslovaca, que confiava que un president d'un partit diferent del del Govern –en aquest cas, l'europeista Ivan Korcok– podria actuar com a fre o contrapès i bloquejar la deriva il·liberal del primer ministre. Seguint el camí d'Orb·n a Hongria, Robert Fico impulsa reformes judicials que van en contra del dret europeu, a més de diluir la lluita contra la corrupció, ha purgat la policia, ha reforÁat el control governamental sobre els mitjans públics i preveu delimitar l'acció de les oenagés que rebin finanÁament exterior. Com Orb·n, proposa negociacions de pau per posar fi a la guerra d'Ucraïna i rebutja frontalment enviar armes al Govern de Kíiv.
Amb dos governs europeus a favor seu, Moscou ja té una carta important en el si de la UE. I el seu objectiu és ampliar-la. Fa anys que el Kremlin impulsa i afavoreix els grups d'extrema dreta i antisistema europeus amb l'objectiu de desestabilitzar la Unió, i a aixÚ des del 2014 –amb l'annexió de Crimea– i sobretot del 2022 –amb la invasió d'Ucraïna– s'hi ha afegit el fet de provar de revoltar l'opinió pública europea contra els seus governs en el tema de la guerra. Les eleccions europees del 6 al 9 de juny constituiran, des del punt de vista del risc d'ingerència russa, un moment extremament delicat.
Un informe fet públic aquesta setmana per l'International Center for Counter Terrorism, titulat Rússia i l’extrema dreta, exposa a partir de l'estudi de 10 països de la UE –entre els quals no hi ha Espanya– la manera sistemàtica i múltiple com Moscou prova d'establir la seva influència entre els grups radicals i imposar les seves prÚpies narratives al continent, on es presenta com a referent antiamericà, antiatlantista, antiliberal i defensor dels valors tradicionals. Pels seus autors, Bàrbara Molas i Kacper Rekawek, es tracta d'una “guerra política” no declarada contra Occident, que es va comenÁar a desplegar metÚdicament a partir del 2012, quan Putin ja es preparava per buscar el seu tercer mandat.
Una part important d'aquesta feina de propaganda i erosió es vehicula per mitjà d'internet i les xarxes socials, que amplifiquen les tesis de l'extrema dreta i miren de soscavar la confianÁa en les institucions democràtiques europees. A FranÁa, el servei Viginum, dependent del Secretariat General de la Defensa i la Seguretat Nacional (SGDSN), hi ha identificat una xarxa estructurada de prop de 200 llocs web –batejada com a Portal Kombat– que difon propaganda prorussa. I el 27 de marÁ el Govern txec va anunciar, per la seva banda, que havia identificat una altra xarxa d'influència russa a partir del lloc Voice of Europe, que, a més, hauria pagat suposadament a eurodiputats –bàsicament d'extrema dreta– a Alemanya, Bègica, FranÁa, Hongria, Països Baixos i PolÚnia. Un dels assenyalats és un membre d'Alternativa per a Alemanya (AfD), Petr Bystron, portaveu del seu partit per a la política exterior. La Fiscalia belga va decidir divendres obrir una investigació.
Totes aquestes acusacions són rebutjades per aquests sectors i les presenten com a mentides i calúmnies producte d'una suposada confabulació de les elits liberals i globalistes, conxorxades amb els mitjans de comunicació de l'establishment i –oh, sorpresa!– la xarxa de fundacions del filantrop George Soros... la seva Nèmesi. Aquí a tothom se li veu el llautó.
el Govern txec ha denunciat que una xarxa prorussa hauria pagat parlamentaris europeus