Alemanya s'equipa per a la guerra
“A ningú no se li ha d’ocórrer atacar el territori de l’OTAN”, diu el ministre Pistorius
Si vis pacem, para bellum (Si vols la pau, prepara't per a la guerra), diu l'antiga màxima llatina que encarna la creixent lÚgica estratègica i narrativa dels països europeus, a mesura que la guerra russa contra Ucraïna s'enquista i Vladímir Putin dona senyals de sentir-se enfortit. Per aixÚ, Alemanya es prepara per a la indesitjable possibilitat d'un escenari bèl·lic al continent. El ministre de Defensa, Boris Pistorius, ha anunciat una reforma de l'estructura de comandament de la Bundeswehr (forces armades) “perquè estiguin preparades de manera Úptima en un cas seriós, en un cas de defensa, de guerra”, va dir en una compareixenÁa recent a Berlín.
Així, els dos comandaments operatius actuals, un per a missions a l'estranger i l'altre per a defensa nacional, es fusionaran en un de sol que permeti prendre decisions ràpides, eliminar duplicitats i limitar la burocràcia. A les tres branques clàssiques de les forces armades (terra, mar i aire) se n'afegirà una quarta de ciberdefensa –ara és un departament– per afrontar ciberatacs, desinformació i amenaces híbrides.
Pistorius va argumentar que, en vista de “la situació d'amenaÁa”, és precís transmetre “de manera creïble i veraÁ” la capacitat de defensar el territori nacional i el dels aliats, i per tant cal reajustar la Bundeswehr. “A ningú no se li ha d'ocórrer la idea d'atacar territori de l'OTAN”, va advertir el ministre. Segons un sondeig de l'institut Forsa, el 54% dels alemanys creuen que Rússia atacarà països de l'OTAN si guanya la guerra a Ucraïna, i el 39% ho jutja impossible. Alguns experts del Ministeri de Defensa veuen molt improbable un atac rus a un país de l'AlianÁa ara, perÚ “consideren que sí que seria possible d'aquí entre cinc i vuit anys”, va alertar Pistorius.
“Tornem al paradigma de la dissuasió, com a la guerra freda; l'esperanÁa d'Alemanya i els aliats és que, davant la seva fortalesa militar, Rússia no decideixi atacar un adversari fort –diu Ana Soliz de Stange, politÚloga de la Universibé
Les forces armades tindran un comandament operatiu únic, una branca de ciberdefensa i més armament
tat de les Forces Armades d'Hamburg–. Per descomptat, per geografia no parlem d'un atac directe en territori alemany; es tracta de dissuadir tot atac a territori de l'OTAN, especialment als països bàltics”.
Amb aquesta filosofia, aquesta setmana ha partit cap a Lituània una avanÁada de la brigada permanent que Alemanya anirà desplegant gradualment al país –el desplegament es completarà a finals del 2027– per contribuir a reforÁar el flanc oriental de l'OTAN. Aquell any hi haurà allà 4.800 militars i 200 civils. Des dels anys noranta, tropes alemanyes han participat en missions multinacionals a l'exterior (Balcans, Afganistan, Mali), sempre temporals i amb rotació de personal, mentre que a Lituània s'aquarteraran de manera permanent, una cosa que no passava des de la Segona Guerra Mundial.
En definitiva, les forces armades germàniques han emprès la transformació d'exèrcit per a missions exteriors en tercers països a exèrcit per a la defensa nacional i aliada. “Després que acabés la
Alguns analistes militars veuen possible una agressió de Rússia a països de l'Aliança d'aquí cinc o vuit anys
guerra freda, va sorgir als anys noranta una visió optimista que deia que no hi havia enemic i es van reduir les casernes i la inversió en defensa; ara és fàcil dir que va ser un error, perÚ va ser una decisió que obeïa aquella època, i molts països la van prendre –recorda la politÚloga Soliz de Stange–. AixÚ va comenÁar a qüestionar-se el 2014, quan Rússia va ocupar Crimea; ara el nou rol que ha de tenir la Bundeswehr és clar”.
Per finanÁar la transformació, hi ha el fons especial de 100.000 milions d'euros –anunciat pel canceller, Olaf Scholz, el febrer del 2022, tres dies després del comenÁament de l'agressió russa a Ucraïna–, en el marc del compromís d'invertir en defensa el 2% del
PIB anual, el mínim que espera l'OTAN. PerÚ l'ús del fons avanÁa amb lentitud: a finals del 2023 s'havien signat contractes d'armament pel 60% d'aquest import, i caldran mesos per a la fabricació i els lliuraments. Pistorius calcula que el fons s'haurà exhaurit el 2027, i insisteix que s'incrementi la dotació de la Bundeswehr tam
als pressupostos.
Persisteix a més la falta de tropa. El 1989, quan va caure el mur de Berlín, l'Alemanya occidental tenia mig milió de soldats. L'Alemanya reunificada actual té 181.000 soldats professionals, homes i dones, i vol que siguin 203.000 el 2031.
Per aixÚ, el socialdemÚcrata Pistorius parla del possible restabliment del servei militar obligatori, suspès des del 2011 (atenció: suspès, no pas abolit). Les prÚximes setmanes presentarà un informe jurídic sobre models. El seu correligionari Scholz s'hi oposa, com bona part del socialdemÚcrata SPD, i també els verds i els liberals s'hi mostren contraris. En el seu intent per reinstaurar el servei militar, políticament, el ministre Pistorius està més aviat sol.c
El ministre de Defensa voldria reinstaurar el servei militar, però políticament està molt sol en l'intent