Déu, armes i Trump
El nacionalisme cristià adora l’expresident, malgrat els seus pecats i el mutisme sobre l’avortament
Equiparar Donald Trump amb el creador totpoderós és una mica més que comú entre els seus fidels.
“Déu, armes i Trump”, fent servir el cognom del magnat com a sinònim de coratge, és un dels lemes que es llegeixen ales samarretes que porten els adoradors de l’expresident o que es plasma als adhesius que porten les seves camionetes.
Els termes “fidels” i “adoradors” no suposen cap tergiversació. És el que passa als Estats Units amb el culte a la personalitat d’un convers que ha trobat finançament per a la seva campanya amb la venda de bíblies o que deixa m’agrada a les publicacions en què el comparen amb Jesucrist. Als mítings, hi apareixen retrats del Messies tocat amb la gorra del seu moviment MAGA (“Make America great again”).
Trump va emergir el 2016 com l’ariet del nacionalisme cristià. Aquest terme de vell encuny, però avui de moda com a ensenya de patriotisme ultramuntà, al·ludeix a una part molt rellevant dels evangèlics practicants, erigits al pilar del trumpisme. Tant en aquelles eleccions com en les del 2020 el van votar amb percentatges més alts del 80%. Els sondejos indiquen que continuen així el 2024.
En realitat, els historiadors consideren que el personatge ja hi era, però faltava dotar-lo d’un contingut. Aquell ideari era als púlpits dels predicadors de l’extrema dreta, que han cobrat una rellevància molt més alta de la que abans gaudien.
“El nacionalisme cristià creu que la nació dels Estats Units va ser, és i ha de continuar sent una nació cristiana, que la identitat dels Estats Units com a nació cristiana no és només un fet històric, sinó un imperatiu moral, un objectiu ideològic i un programa polític per al futur”, escriu Paul D. Miller, professor de la Universitat de Georgetown, al llibre The religion of American greatness: what’s wrong with Christian nationalism (2022). Miller remarca en el seu extens volum la sorprenent dada que el 65% dels compatriotes pensen que és bastant o molt important que els ciutadans siguin cristians per ser “veritables nord-americans”.
La seva idea és que “Déu va atorgar un paper essencial als Estats Units en la història humana”. Segons el teòleg blanc, baptista i republicà, “el nacionalisme dels Estats Units està impregnat de la retòrica i els símbols del cristianisme”. Matisa que “la dreta política té molt més un deute amb el nacionalisme que amb el conservadorisme i Trump va reconèixer aquesta realitat”.
Des d’un principi els va festejar i els va garantir que, sota el seu govern, “la nostra herència cristiana serà apreciada, protegida i defensada com mai, creieu-me”. El van creure, malgrat els seus pecats (divorcis o embolics amb actrius porno com el que en principi el portarà a judici dilluns).
La guerra contra l’avortament té un paper clau per als evangèlics radicals. És la seva gran bandera. Trump va aclarir aquesta setmana que no vol una prohibició federal de l’avortament i que els estats posin les normes. Hi va haver conservadors que es van sentir traïts per aquella falta de decisió, però l’aspirant republicà sap on trepitja.
Té clar que aquesta qüestió mobilitza, i molt, en contra seva i ha de tapar vies d’escapada de vots. Els nacionalistes cristians entenen la seva posició i li faran costat. Accepten que això és el que es diu tacticisme per arribar a la Casa Blanca i que, una vegada instal·lat, s’esmenarà a si mateix com altres vegades.
No obliden que ningú els ha donat tant i, com va destacar el mateix Trump, a ell li deuen l’àmplia majoria conservadora del Tribunal Suprem que va derogar la sentència (Roe v. Wade), que durant gairebé mig segle va permetre que la interrupció de l’embaràs fos legal a escala general.
El nou Suprem ha facilitat que Arizona recuperi una regulació del 1864 que elimina a la pràctica la possibilitat d’avortar. Una llei que es remunta al salvatge oest de John Wayne. L’actor del Hollywood mític encarna el mascle en el nacionalisme cristià, assenyala la professora Kristin Du Mezalasevaobra Jesús y John Wayne (2021).
La seva feina rememora la promesa que el candidat republicà va fer el 2016 d’aconseguir un Tribunal Suprem que “protegeixi els no nascuts i garanteixi la llibertat religiosa”.
En una conversa telefònica, Du Mez afegeix: “El suport evangèlic a Trump no va ser una aberració ni simplement una opció pragmàtica. Va ser més aviat la culminació de l’acceptació de la masculinitat militant pels evangèlics, una ideologia que consagra l’autoritat patriarcal i tolera la cruel demostració de poder”. Així s’explica que l’expresident parli dels colpistes del 6 de gener del 2021, que van respondre a la crida per perpetuarse en la presidència, com a patriotes, herois i presos polítics.
El professor John Fea, de la Messiah University i autor de Believe em: the evangelical road to Donald Trump (2018), remarca en una entrevista que el catolicisme cristià en l’època del trumpisme és una rèplica al fet que “els Estats Units es fan més realistes, més diversos, i el cristianisme ja no és l’expressió dominant que era fa mig segle”.
L’enemic ha mutat. “La lluita no és contra la Unió Soviètica. Ara es combat el pluralisme i l’amenaça a la identitat com una nació cristiana blanca”, sosté Fea. I Trump, brandant Déu i les armes, capitaneja la croada del segle XXI.
Els evangèlics veuen en Trump el líder perquè la seva església sigui la bíblia del patriotisme dels Estats Units