“El celibat dels capellans ha de ser optatiu”
Xavier Morlans Sacerdot i autor de ‘Capellans cèlibes i capellans casats'
El sacerdot i vicari de l'hospital de Campanya Santa Anna de Barcelona, Xavier Morlans (Barcelona, 1949), acaba de publicar Capellans cèlibes i capellans casats. Dos pulmons per a una Església sinodal (Claret), que presentarà dimecres (19 h) a la parrÚquia barcelonina. En el llibre aborda l'origen del celibat, recupera la proposta dels equips de preveres casats del bisbe Fritz Lobinger de la dècada dels noranta i xifra en 10.000 els capellans units en matrimoni que hi ha actualment a l'Església catÚlica.
Qui son aquests capellans casats?
Són els de les esglésies grecocatÚliques als antics països de l'Est, totalment fidels a Roma: abans de ser ordenats els seminaristes es poden casar. Tot el que es digui sobre la santedat i eficàcia del sacerdoci catÚlic s'ha de poder dir d'ells.
Per què es permet en l’Església catòlica d’Orient i no en l’Església d’Occident?
Perquè a l'Orient es conserven les coses com eren al comenÁament. La primera Església es va formar als actuals Palestina/Israel, Síria, Turquia i Grècia. Des de sempre els capellans que s'hi sentien cridats eren homes, primer casats i després ordenats.
En quin moment es perd això a la nostra Església?
Els historiadors discrepen. Per uns, des del comenÁament es prohibia als homes casats, un cop ordenats capellans o bisbes, mantenir relacions sexuals amb les seves esposes. Altres diuen que aixÚ no apareix fins a finals del segle IV a Roma. En tot cas, durant el primer mil·lenari el que s'exigia era la continència total dins el matrimoni dels clergues.
Quin va ser el detonant de la implantació del celibat obligatori a l’Església catòlica llatina?
El I concili del Laterà, l'any 1123, prohibeix el matrimoni dels clergues per evitar que cedissin en herència als seus fills les propietats de l'Església.
Falten capellans i els seminaris es van buidant. L’admissió d’homes casats al presbiterat ajudaria a pal·liar aquest dèficit?
Es tracta d'un gran canvi de mentalitat amb efectes simultanis a diverses bandes. L'imaginari col·lectiu encara dominant a l'Església catÚlica llatina s'ha de reconciliar amb la dimensió afectiva i sexual de la persona, ha d'obrirse al món de la dona, a la seva sensibilitat, la seva histÚria, la seva manera d'intervenir en el món. S'ha de repensar a fons què és i com es pot viure la sexualitat humana. Tot hi ajudaria.
En relació amb això, recupera la proposta dels equips de preveres casats del bisbe Fritz Lobinger. Quina seria la seva tasca? Que entre tres capellans casats, que continuen treballant professionalment, porten una parrÚquia
o unitat pastoral a hores lliures.
Quins són els principals arguments que sota el seu punt de vista farien necessari que el celibat dels capellans fos optatiu? Perquè brilli amb tota la seva bellesa i sense ambigüitats el celibat lliurement assumit dels capellans que s'hi sentin cridats, i perquè no es perdin els candidats al ministeri ordenat que se senten cridats també al matrimoni.
Què pensa de les objeccions que encara s’oposen a la proposta del celibat opcional?
No és just posar en un mateix sac com a temes difícils el celibat opcional i, per exemple, la nova actitud respecte al col·lectiu LGTBI+. Els capellans casats ja són una realitat a l'Església catÚlica oriental i només es tracta de fer-ho extensiu a l'Església llatina. Repensar a fons què és la sexualitat humana i les possibles diverses formes de viure-la demana un autèntic replantejament de les bases de l'antropologia cristiana.
Al llibre, introdueix un concepte de collita pròpia: la intimitat interpersonal quotidiana i perenne lliurement escollida. A què es refereix amb això?
Ni la xarxa de relacions del capellà cèlibe amb joves, matrimonis, infants i ancians, ni la pregària ni la celebració dels sagraments no poden omplir del tot aquesta dimensió que l'experiència i la filosofia personalista ens ha ajudat a formular. Tot ésser humà necessita un tu, que sigui testimoni del seu pas pel món. No es pot estimar amb un amor universal si no s'estima algú en concret i quotidianament, ja sigui en una amistat capaÁ de conviure sota el mateix sostre o bé en un matrimoni.
El bisbe Xavier Novell va generar una gran polèmica quan va renunciar al càrrec per una relació sentimental. Creu que a l’Església hi ha més casos com el seu, persones que senten la crida al servei del poble de Déu però que alhora voldrien tenir una relació afectiva?
La petició que ha arribat a Roma dels cinc continents a la XVI assemblea del Sínode, a l'octubre del 2023, i que demana la revisió de l'obligatorietat del celibat, permet induir que arreu es constata l'existència d'homes casats que podrien ser uns bons pastors.c
Nova aportació No es pot estimar amb un amor universal si no s'estima algú en concret”