Actors privilegiats i pares expectants
Aitana Sánchez-Gijón i Pedro Casablanc veuen com els fills segueixen els seus passos
Aitana S·nchez-Gijón i Pedro Casablanc són molt conscients que són uns privilegiats. Ells formen part del 8% d'actors que poden viure exclusivament de la seva feina. “Jo crec que hi té a veure el fet que som actors que fem de tot, cinema, televisió i sobretot teatre, i per mi el teatre ha estat un ancoratge fonamental que m'ha permès una continuïtat que per moments el cinema no m'ha donat. El teatre és el punt fix a la meva vida. No només professional, també puc dir que els millors personatges de la meva carrera els últims quinze anys me'ls ha donat el teatre sense cap mena de dubte”, reflexiona l'actriu, que està interpretant al teatre Pavón de Madrid La madre fins al 12 de maig i després comenÁarà una gira per Espanya. Pedro Casablanc està de gira amb l'obra Don Ramón María del Valle-Inclán, a través de Ramón Gómez de la Serna, que el portarà al Poliorama de Barcelona dimecres.
Tots dos han trobat un forat a les seves atapeïdes agendes per coincidir en un projecte que els feia il·lusió. Han posat veu a dues obres de teatre de Mario Vargas Llosa, Las mil noches y una noche i Odiseo y Penélope ,pera Audible, el servei d'audiollibres d'Amazon. En plena promoció, parlen per videotrucada amb La Vanguardia. Aitana S·nchezGijón es connecta des de casa seva, a la seva taula de treball davant d'una extensa biblioteca que denota com és de bona lectora com a llicenciada en Filologia. Casablanc acaba de descobrir que es pot desenfocar el fons de la seva imatge i tria una temàtica espacial.
Sentint-los parlar és evident que s'aprecien, es respecten i s'admiren. “Al Pedro el tinc tan integrat al meu ésser... Som com germans professionals”, afirma ella. La seva relació es remunta a fa més de trenta-cinc anys, quan es van conèixer en un curs d'interpretació.
L'Aitana, de 55 anys, i en Pedro, de 60, gaudeixen de la maduresa tant al terreny personal com al professional. “Amb els anys, he guanyat en tranquil·litat. Valoro més les coses bones i les dolentes m'afecten menys. I sobretot, he guanyat en coneixement. Gaudeixo cada vegada més de la feina”, indica l'actor. Per la seva banda, l'actriu confessa que sempre ha estat molt ansiosa i que el teatre li produeix por i angoixa. “Ara he aconseguit aprendre a conviure amb la part de mi que em produeix aquest vertigen, tolerarla, abraÁar-la i viure-la com un motor”. I assegura que amb l'edat el que ha guanyat és la capacitat de risc. “Tant m'és equivocar-me, necessito plantejarme reptes que em remoguin. Aquests últims anys he fet apostes en aquest sentit i m'ho passo molt bé. Sobretot en teatre, que és on m'ofereixen moltes coses diferents al que soc i aixÚ m'encanta”, detalla.
Tots dos recorden a la perfecció el moment en què van saber que volien dedicar-se a la interpretació. L'Aitana tenia 8 anys quan la seva mare la va apuntar a un taller de teatre que es deia Maria Galleta. “Allà vaig tenir la revelació sobre aquest món i vaig saber que m'hi volia dedicar”. En Pedro rememora que a l'escola ja va presentar alguna festa de fi de curs. “Amb 15 anys ja estava fent teatre gairebé professional. L'àvia era mestra i tenia molts llibres a casa; ella em va iniciar en la lectura. Tota la fantasia que jo llegia als llibres, després la volia posar en pràctica. Sempre m'atreien els personatges dolents... Llavors em disfressava de Richelieu, i potser per aixÚ m'ha tocat fer-ne tants de dolents després...”, explica Casablanc. S·nchez-Gijón elogia el seu català a la pel·lícula Saben aquell. “Ja sumo uns quants papers, has de veure Vida privada de Sílvia Munt”, li
L'actriu comparteix amb la seva filla Bruna la passió per l'actuació; Casablanc ja ha dirigit el seu fill mitjà en un curt
recomana ell. L'actor, que va estudiar Belles Arts i pinta a les estones lliures, parla diversos idiomes.
I si com a actors se senten uns privilegiats, en la seva faceta com a pares es mostren expectants. S·nchez-Gijón té dos fills: en Teo de 22 anys, que s'obre camí a la música amb els seus raps, i la Bruna de 20, que està estudiant per ser actriu. “A mi em sembla una cosa natural, per mi és el millor ofici del món, em produeix una emoció enorme que la Bruna estigui tan apassionada; ho compartim tot, m'explica tot el que fa a classe... PerÚ esclar, també em preocupa que no pugui viure de l'ofici. Ella ho sap... Ells són molt conscients que nosaltres som un nucli molt privilegiat i que no és el normal. I han d'aprendre a gestionar la frustració que suposa el no continu, el fet d'estar madurant en proves, que no sempre et tocarà un personatge o un projecte que t'encanti... Aprendre a lluitar amb la realitat de l'ofici, que és molt més dura del que la gent pensa”, reflexiona.
Casablanc, que és pare de tres fills –la Candela, de 25 anys, en Pedro, de 20 i l'Unax, de 13– comparteix la preocupació. “AixÚ ho saben perquè ho hem parlat sempre a casa. És una professió difícil, perÚ si s'aconsegueix viure'n o estar-hi un temps, és meravellosa, no n'hi ha cap altra de millor”. En el seu cas, tots tres volen seguir els seus passos. “A en Pedro l'he tingut com a actor en un curt que he fet jo com a director; ara està preparant-se un càsting per a una pel·lícula. La meva filla gran ha estudiat a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de Màlaga, i el petit és a l'institut perÚ ja promet, té representant i va actuar a la cinta M’ho passaré bé”.
Tot i que no paren de treballar, també tenen temps lliure i aficions a què dedicar-se. Pedro Casablanc pinta, neda, cuida el seu hort, veu molt de cinema, llegeix... Aitana S·nchez-Gijón és molt disciplinada amb l'esport, és una gran lectora i va molt al teatre. “I també cultivo molt les amistats, cuido i m'agrada que em cuidin. Tinc una xarxa d'amor molt bonica al meu voltant”. I Casablanc remata: “En dono fe”.c