Molts diners, molta corrupció
Al plenipotenciari Sepp Blatter, president de la FIFA entre el 1998 i el 2015, se’l solia conèixer com el Papa del futbol. Allà on anava era rebut per presidents de Govern i caps d’Estat, que li posaven la catifa vermella, entre gales glamuroses i suculentes viandes. A la mà del dirigent suís una xarxa de possibilitats sucoses que giraven sobre la gallina dels ous d’or, la concessió dels Mundials de futbol. Però també els ajuts econòmics a països menys desenvolupats servien a l’ambiciós Blatter per teixir una xarxa d’influències i suports que li servien per perpetuar-se en el poder. Però tot se li va començar a torçar amb la concessió, plena d’ombres i sospites, dels Mundials a Rússia i Qatar. Si fins i tot el torneig va canviar de dates i es va acabar disputant per primera vegada a la història a l’hivern en ple desert. La riuada de milions i de suposats suborns eren el pa de cada dia.
Va esclatar el Fifagate, que va esquitxar bona part de la plana major de l’organisme i tant Blatter com Michel Platini, president de la UEFA entre el 2007 i el 2015, van ser expulsats del futbol per un període de vuit anys. No és que la pilota no s’embrutés, és que no tenia res de neta. Estava totalment enfangada i dedicada a blanquejar països sense rang
Blatter era el Papa del futbol, però va acabar inhabilitat vuit anys enmig del fang
Villar va encapçalar l'RFEF gairebé tres dècades, fins que va anar a parar a la presó pel cas Soule
democràtic com ara Qatar. Només fa falta comprovar el desembarcament qatarià en el PSG i el continu suport d’alts dirigents francesos, palau de l’Elisi inclòs, a favor que el Mundial anés a parar a l’emirat qatarià, com finalment va passar. Esclar, que amb el successor de Blatter al comandament de la FIFA, Gianni Infantino, s’ha acabat concedint l’organització de la Copa del Món del 2034 a l’Aràbia Saudita, que ha irromput amb força en la geoestratègia de la pilota els últims temps a còpia de talonari i sense que al país hi regnin els valors de la democràcia i els drets humans, precisament.
Si en el panorama internacional l’embolic era de mil dimonis a l’espanyol passava si fa no fa el mateix, amb una altra figura eterna en el centre de la controvèrsia com era Ángel María Villar, president de l’RFEF entre el 1988 i el 2017.
El mandatari dels èxits més importants de la selecció espanyola masculina va acabar empresonat i inhabilitat pel cas Soule després de gairebé tres dècades encapçalant el futbol espanyol. El 18 de juliol del 2017 va ser detingut per la Guàrdia Civil, amb el seu fill Gorka Villar i el vicepresident econòmic de l’RFEF, Juan Padrón, sota la supervisió del jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz. Dos dies després ingressava a la presó de manera incondicional i provisional. L’1 d’agost d’aquell any va pagar 300.000 euros de fiança per sortir de la presó. Però no va poder impedir la seva expulsió com a president federatiu.
En el cas Soule s’investiguen alts dirigents de l’RFEF i presidents de diverses federacions territorials i empresaris, per presumptes delictes d’administració deslleial, apropiació indeguda, estafa, malversació de cabals públics, falsedat documental, corrupció entre particulars i delicte fiscal.
Totes aquestes presumptes floretes eren les que Luis Rubiales volia treure de circulació quan va agafar el relleu de Villar. Si més no, això és el que va vendre públicament en el seu desembarcament a l’RFEF abans del Mundial de Rússia del 2018. Però una cosa es el que es diu i una de ben diferent és el que es fa.c