La ciutat és perillosa

Moure’s amb qualsevol aparell de dues rodes per entorns urbans acostuma a comportar una sèrie de trampes que ocasionen accidents en moltes ocasions. I el més pervers de la qüestió és que un dels pitjors perills prové d’un element de seguretat tan important com és la senyalització horitzontal. El problema és que la pintura que es fa servir a terra no té gairebé mai un nivell d’adherència comparable al de la calçada. Si es volen evitar caigudes per sorpresa convé ser destres amb el manillar.

Trepitjar asfalt és vital, especialment quan apareix la pluja, que converteix les línies dels passos de vianants en veritables pistes de patinatge. Encara que fa temps que algunes ciutats aposten per la pintura antilliscant, val més no refiar-se gaire de l’adherència que proporciona a les rodes. Quan se circula al manillar de motocicletes, bicicletes o patinets tampoc no acostuma a ser gaire convenient mesurar la capacitat d’adherència proporcionada pels elements metàl·lics que formen part del carrer. Clavegueres, reixetes de ventilació del metro i planxes de protecció per a obres també posen a prova la destresa quotidiana de l’usuari de les dues rodes.

Com a colofó dels perills urbans que haurien d’intentar evitar els vehicles de dues rodes es pot destacar així mateix el carril bus. A les poblacions on es pot circular amb moto per la mateixa via que els autobusos, abunden les caigudes per patinades. Cal fer especial atenció en circular pels espais destinats a les parades, on s’acumulen més restes de combustible i d’oli, que amb l’aparició de la pluja poden arribar a ser relliscosos com el gel.

Amb pluja El carril bus pot arribar a relliscar com el gel